LA CRONOLOGIA.

1929

Neix, el 19 de març, a Roda de Ter (Osona). Viu al número 18 del carrer del Pont, d’aquesta població de la Plana de Vic.
El meu pare era manyà i treballava de torner a can Bracons i Riera, que s’anunciaven com la “primera fábrica nacional de telares automáticos en serie”. La meva mare feria de dobladora a La Blava (Tecla Sala, primer, i T. Sala e hijos, després), la mateixa fàbrica on jo vaig treballar durant trenta anys.

1934

Cursa l’ensenyament primari, fins al primer curs de batxillerat, amb la guerra civil endemig, a l’escola parroquial de Roda de Ter, fins al 1943.
De l’època de les Escoles Nacionals (els tres anys de guerra) sí que en recordo coses. N’hi havia un, que li dèiem l’ocellet, que era “roig” i sempre em deia que ens matarien a tots. A mi em feia por. Aquest mateix, un dia, em va ensenyar una cosa i em va dir que era un condó. No ho era, però jo vaig envermellir perquè aleshores no n’havia vist mai cap, i era el tems de l’escatologia, en què dir titola, o cul, o mamelles, o cagar, semblava una proesa.

1943

Entra d’escrivent a la fàbrica de filatura Tecla Sala i Filla (coneguda popularment com La Blava), de Roda de Ter, on treballarà fins al 1972.
Quan plegava de treballar, a les sis de la tarda, per esperar el sopar, que solia ser a les set, i havent sopat, me n’anava a la cambra de la meva padrina, que era al mig de la casa i era la menys freda, i llegia o escrivia en una mena de tauleta falsament modernista, petitíssima i força incòmoda.

1948

Contreu una tuberculosi pulmonar, que l’obliga a passar un any al llit. Triga cinc anys més a curar-se.

D’aquest any són els primers poemes que editarà. Quinze poemes escrits entre el 1948 i el 1954 formaran l’aplec Porto la tarda recolzada al braç, publicat per primera vegada el 1976 dins el segon volum de l’Obra poètica de Llibres del Mall, El llarg viatge.
Jo recordo haver llegit força novel·les de les de la mare, i alguna obra de teatre de les de l’avi. No m’agradava gaire, tanmateix, i preferia els llibres que em deixaven els amics, en Josep Clarà, l’Emili Teixidor i en Miquel Vilar, sobretot. Però d’adolescent havia llegit novel·les d’en Folch i Torres, segur. Quan vaig mig poder, vaig començar-me a fer la meva biblioteca.

1952

Entre aquest any i el 1957, escriu els poemes que formaran el llibre El fugititu, que no publicarà fins al 1976, dins El llarg viatge.

1953

Guanya el premi de poesia Óssa Menor, amb Paraules al vent.

1954

Publica el seu primer llibre, Paraules al vent, format per poemes datats entre 1951 i 1953.
Entre el 1954 i el 1957, escriu els poemes que el 1976 apegarà sota el títol Si esbrineu d’un sol gest i inclourà en el volum El llarg viatge.

1955

Inicia la seva col·laboració a la revista Inquietud.

Es casa, el 7 de maig, amb Dolors Feixas. S’instal·len al número 9 del carrer de la Costa del Ter, de Roda de Ter, en una casa de l’empresa on treballa, en un indret enfilat, damunt la fàbrica i el riu.
Comença a escriure els poemes amb què construirà el volum El poble.

1957

Publica a Mallorca el volum Quinze poemes, amb textos escrits els anys 1954 i 1955.

1958

Neix la seva filla Maria Àngels.
Entre aquest any i el següent, escriu els poemes que aplegarà en el recull La fàbrica-1959, publicat per primera vegada dins el primer volum de l’Obra poètica de Llibres de Mall, L’arrel i l’escorça.
A partir d’ara, i fins que se li declara l’esclerosi múltiple (1970), duu a terme una intensa activitat cívica. Pronuncia conferències, dirigeix cinefòrums i discfòrums, fa teatre, ensenya català, forma part de jurats de premis literaris i, al començament de la dècada dels 60, s’incorpora al moviment de la Nova Cançó com a cantautor.

1963

Alguns poemes escrits entre aquest any i el 1967 formen el conjunt He heretat l’esperança, no editat fins al 1976 dins el volum El llarg viatge.

1965

Neix el seu fill Jordi.
Redacta la Lletra a Anna, que inclourà, el 1974, en l’antologia bilingüe Antología. 1966-1973. Entre aquest any i el següent, escriu els poemes del llibre Autobiografia, que no editarà fins al 1976 dins El llarg viatge.
Tradueix, en col·laboració amb Jordi Sarsanedas, Ciutadella, d’Antoine de Saint-Exupéry.

1966

Publica a Mallorca El poble, amb poemes redactats entre el 1956 i el 1958.
Obté el premi Blau d’Or pel poema Lletra a Anna.
Comença a col·laborar a la revista Oriflama.

1968

Tradueix El salari de la por, de Georges Arnaud.
S’afilia al PSUC, partit en el qual militarà fins al 1982.
El cantant Rafael Subirachs publica el primer disc que conté poemes de Miquel Martí i Pol, que en firma el text de presentació.

1969

Es publiquen les seves traduccions de Per una teoria de la nació, de Robert Lafont, La mesura de l’home, de Simone de Beauvoir, Tristos tòpics, de Claude Lévi-Strauss, i El discurso de la guerra, d’André Glucksmann.
El grup teatral Vermell x 4, de Centelles, estrena La creació, espectacle construït sobre poemes de Miquel Martí i Pol.

1970

Se li diagnostica una esclerosi múltiple.
Entre aquest any i el següent, escriu els poemes de La fàbrica, els de Vint-i-set poemes en tres temps i els del Llibre sense títol. Aquests darrers no es publicaran fins al 1976 en el volum El llarg viatge.

1971

S’edita la seva traducció d’El pensament salvatge, de Claude Lévi-Strauss.
Queda finalista del premi Carles Riba de poesia amb Vint-i-set poemes en tres temps.

1972

Publica La fàbrica i Vint-i-set poemes en tres temps.
Deixa de treballar a la fàbrica, el desembre, a causa de la malaltia.

1973

Tradueix, en col·laboració amb Jem Cabanes i Concepció Ciuraneta, El grau zero de l’escriptura, de Roland Barthes.

1974

Publica La pell i el violí, amb poemes redactats entre l’agost del 1972 i l’octubre de 1973.
Entre l’octubre d’aquest any i el maig del 1975, escriu els sis poemes del Llibre dels sis sentits, que apareixeran el 1977 dins el tercer volum de l’Obra poètica de Llibres del Mall, Amb vidres a la sang.

1975

Publica Cinc esgrafiats a la mateixa paret, conjunt de cinc poemes escrits el setembre de l’any anterior.
Llibres del Mall inicia la publicació de l’Obra poètica de Miquel Martí i Pol amb L’arrel i l’escorça.

1976

Edita el segon volum de l’Obra poètica, El llarg viatge, pel qual és guardonat amb la Lletra d’Or.
Publica Quadern de vacances, amb poemes escrits durant el 1975.
Ramon Muntaner publica Presagi, el primer disc monogràfic sobre textos de Miquel Martí i Pol.

1977

Inicia, amb cinc altres intel·lectuals d’Osona, la publicació de la revista de poesia Reduccions.
Publica Amb vidres a la sang, tercer volum de l’Obra poètica de Llibres del Mall.
Edita Crònica de demà, que conté poemes escrits entre l’abril i l’agost del 1976.

1978

Tradueix, amb Emili Teixidor, Joan Salvador Gavina, de Richard Bach.
Obté el premi Fastenrath pel conjunt de la seva obra.
La Comissió de Cultura del PSUC organitza el primer homenatge popular a Miquel Martí i Pol, Ara és demà, amb actes a Roda de Ter, Vic i Centelles, del 21 al 28 de maig.
Edita el volum de narracions Contes de la vila de R. i altres narracions, amb textos redactats entre el 1952 i el 1972, alguns d’ells publicats abans de manera esparsa.
El Teatre Lliure de Barcelona estrena el muntatge Amb vidres a la sang, sobre poemes seus.
Publica Estimada Marta, que aplega tres conjunts de poemes escrits entre l’abril de 1977 i el febrer de 1978.
Refusa el Premio Nacional de Poesía ofert pel Ministeri de Cultura del govern espanyol.

1979

Publica L’hoste insòlit, amb poemes redactats entre el juliol i el novembre de 1978.
Obté el Premio de la Crítica per Estimada Marta.

1980

Publica el quart volum de l’Obra poètica de Llibres de Mall, Les clares paraules. El volum conté el llibre homònim, amb 31 poemes redactats entre el juny i l’agost de 1979.
Canvia de domicili, sense moure’s de Roda de Ter. Ara va a viure a la casa número 23 del carrer de les Escoles, el Bloomsbury del llibre que en porta el títol.

1981

Edita L’àmbit de tots els àmbits, que inclou els poemes escrits entre l’abril i el juny del 1980.
Surt al mercat la seva traducció de Nana, d’Émile Zola.
Publica una edició del Llibre dels sis sentits il·lustrada per Joan Miró.

1982

Rep un homenatge a la Seu d’Urgell, a l’abril.
S’estrena, a Roda de Ter, la cantata El poble, amb text seu i música de Xavier Baurier.
Publica Primer llibre de Bloomsbury, que conté poemes redactats entre el juliol del 1980 i el desembre del 1981.
La Universitat de Barcelona li ret un homenatge al paranimf, al desembre.
Publica la traducció de Fulgor i mort de Joaquín Murieta, de Pablo Neruda, que s’estrena al Teatre Lliure de Barcelona. Es publica també la seva traducció de L’educació sentimental, de Gustave Flaubert.
S’estrena Duet per a un sol violí, de Tom Kempinski, amb traducció de Miquel Martí i Pol i Emili Teixidor, al Teatre Poliorama de Barcelona.

1983

La Generalitat de Catalunya li atorga la Creu de Sant Jordi.
Publica el conte L’aniversari, amb il·lustracions de Carme Solé Vendrell.
Olot li dedica una setmana d’homenatge i la revista Gra de fajol publica un número monogràfic especial sobre la seva obra.
S’edita la seva traducció de les Tragèdies, de Jean Racine.
Obté el premi Ciutat de Barcelona, per L’àmbit de tots els àmbits, i el Josep Maria de Segarra, per la traducció de Les criades, de Jean Genêt.

1984

Publica Cinc poemes d’iniciació, escrits entre el desembre del 1982 i el gener del 1983, i Andorra, postals i altres poemes, datats entre el juliol i el desembre de 1983.
Mor la seva muller, Dolors Feixas, el 22 de juny.
Entre aquest any i el 1988, col·labora amb diverses publicacions periòdiques (Avui, Diari de Barcelona, Presència, El 9 Nou…) amb articles d’opinió.
S’estrena al Teatre Romea de Barcelona l’adaptació de Miquel Martí i Pol i Emili Teixidor de Batalla de reines, drama de Frederic Soler. S’edita la seva traducció de Les criades de Jean Genêt.

1985

Publica Llibre d’absències, amb poemes datats el juliol i l’agost del 1984.
Rep un homenatge institucional i popular al seu poble. Des d’aquest any l’Ajuntament de Roda de Ter convoca el premi de poesia Miquel Martí i Pol.
Aplega diversos llibres ja publicats en el cinquè volum de l’Obra poètica d’Edicions del Mall, amb la inclusió d’un recull inèdit, compost per diversos conjunts de poemes i alguns d’esparsos i de circumstàncies, redactats entre el 1980 i el 1984. Aquest recull, titulat Per preservar la veu, és el que dóna nom al volum.
Canvia de domicili i s’instal·la al número 3 del carrer Josep Caminals, de Roda de Ter.

1986

Publica el volum de poesia per a infants Bon profit! (il·lustrat per Carme Solé Vendrell). Amb el qual guany el premi de la Generalitat de Catalunya al millor text per a infants.
Es casa amb Montserrat Sans, el 26 de novembre.
Tradueix Gaspar, Melcior i Baltasar, de Michel Tournier.

1987

S’edita el seu epistolari creuat amb Joan Vinyoli amb títol Barcelona/Roda de Ter.
Pronuncia, el 19 de març, al Departament of Hispanic and Latin American Studies de la Universitat de Bristol, la conferència Algunes consideracions sobre experiència i poesia, publicada en anglès, Some reflections on experience and poetry, i en l’original català al número 34 de la revista Reduccions.
Publica Els bells camins, premi de poesia Salvador Espriu, amb poemes datats entre l’agost del 1984 i l’abril de 1985.
Apareixen les seves traduccions de Fantasma de professió, de Hubert Monteilhet, i Els lladres de secrets, d’Olivier Lécrivain.
Publica quatre poemes, amb dibuixos de Pujol Boira, sota el títol Ícarus.
Qualsevol forma d’expressió artística exigeix un lliurament total i constant, perquè totes comprometen allò que de més essencial hi ha en l’home: la seva pròpia manera d’ésser. Amb tot, la poesia, essent com és una de les que més activament potencia la intimitat, una de les que menys elements exteriors a ella mateixa necessita per realitzar-se, i una de les que menys projecció comercial i social té en el món d’avui […], la poesia repeteixo, per tot el que he dit, i, a més pel fet d’operar amb un instrument tan quotidià i vulnerable com ell llenguatge, possiblement és la forma d’expressió artística que més profundament compromet la manera d’ésser de l’home, i que més substancialment el modifica.

1988

Pronuncia el pregó del Mercat del Ram de Vic, el 23 de març.
Obté el premi Ciutat de Barcelona de poesia per Els bells camins.
Publica el conte En Joan Silencis, il·lustrat per Carme Solé Vendrell.
Edita Set poemes d’Andorra, amb dibuixos de Maria Assumpció Raventós.
Mataró li dedica diversos actes d’homenatge al novembre.
Edita Obertura catalana, primer volum de memòries.
I jo ¿com estic? Bé, diria. ¿Bé? Em vaig descobrint a poc a poc una personalitat nova, una manera de fer nova que a vegades em sorprèn. Em miro com un entomòleg mira un insecte. M’estudio. M’analitzo. Assajo rectificacions, fintes, designis. La tasca és seductora. Aquest d’ara també sóc jo. Ni més ni menys que abans.

1989

Es publiquen les seves traduccions de A repèl, de Joris Karl Huysmans, i Poesies lliures, de Guillaume Apollinaire.
Publica el segon volum de memòries, Defensa siciliana.
S’edita el primer volum de la nova Obra poètica, a Edicions 62, Obra poètica/1, amb els llibres de poesia i els poemes esparsos escrits entre el 1948 i el 1971.
El millor i més perfecte retrat de mi mateix és el que escric, perquè condensa en mots tota la complexitat de l’ésser […] perquè el que escric canvia amb mi, i si m’estableix, si em fixa, és en una dimensió profunda de mi mateix, l’única dimensió de mi mateix en què estic segur que no em farà por de retrobar-me passats uns anys, molts o pocs.

1990

S’edita la seva traducció d’Ivonne, princesa de Borgonya, de Witold Gombrowicz.
Publica Temps d’interluni, llibre que aplega quatre reculls de poemes escrits entre 1986 i 1988.

1991

S’edita el volum Obra poètica/2, que aplega els llibres de poesia escrits entre el 1970 i el 1980.
Rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
Publica Suite de Parlavà seguit d’Algú que espera, amb poemes escrits entre febrer i setembre de 1990.
És guardonat amb el Premi Internacional Nosside de Poesia, a la Vall d’Aosta.

1992

Edita, amb gravats d’Ernest Altés, la carpeta El silenci. Quinze variacions-Tankas.
Publica, amb gravats originals de Maria Assumpció Raventós, el volum Onze tankas, escrit el març de 1990.
Exerceix d’escriptor del mes, durant el febrer, designat per la Institució de les Lletres Catalanes.
El Ministeri de Cultura del govern espanyol li concedeix la Medalla d’Or al Mèrit a les Belles Arts.
Guanya el Premio de la Crítica per Suite de Parlavà.
S’instal·la en un nou pis, al número 3 del carrer de Sant Antoni Maria Claret, de Roda de Ter.

1993

Publica Obra poètica/3, que inclou els llibres de poesia escrits entre el 1980 i el 1990.

Col·labora en el llibre Sorres, memòria, de Kim Domene i Josep Maria Fonalleras, amb set poemes datats el juny d’aquest any.
Escriu els textos del disc Un pont de mar blava, de Lluís Llach.

1994

Edita Un hivern plàcid, amb poemes escrits entre el març del 1991 i el desembre del 1993. Aquest llibre és guardonat amb el premi Josep Maria Llompart.
Es publica La nit. Onze haikús, amb gravats de Miquel Plana.

Ripoll li dedica diversos actes d’homenatge al maig.

1995

Rep el Premi de la Institució de les Lletres Catalanes i el Premio de la Crítica per Un hivern plàcid.
Escriu els textos del disc Porrera, de Lluís Llach.

1996

Rep, a l’abril, l’homenatge dels estudiants de diverses universitats dels Països Catalans.
La Universitat Autònoma de Barcelona convoca per primera vegada el premi de poesia Miquel Martí i Pol.
Publica el volum Papers domèstics, amb una tria dels seus articles periodístics.

1997

Publica el Llibre de les solituds, que conté poemes escrits entre el maig de 1995 i el febrer de 1997.
Traudeix els poemes de Filastroche lunghe e corte, de Gianni Rodari, una part dels quals són publicats en el volum Filastrofes, amb il·lustracions dels alumnes de l’escola El Puig, d’Esparraguera.

1998

La Universitat de les Illes Balears li dedica diversos actes d’homenatge, del 23 al 25 de març.
El Govern d’Andorra li ret un homenatge, el 7 i el 8 d’abril.
Apadrina la inauguració de la primera fase del Teatre Clavé de Tordera, el 24 d’abril.
Rep el Premi Nacional de Literatura i el Premi de la Crítica Serra d’Or, pel Llibre de les solituds.
Pronuncia les lliçons inaugurals del curs acadèmic 1998-1999 de la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Escola Universitària de Ciències de la Salut de la Universitat de Vic.
El Centre d’Estudis Catalans de la Universitat París IV-La Sorbonne li dedica diverses sessions, del 13 al 15 d’octubre.
El Govern d’Andorra el proposa com a candidat al Premi Nobel de Literatura.
S’edita 5 esbossos de possibles variacions melangioses, una capsa d’Enric Miralles amb cinc poemes seus.
Escriu 24 haikús per a Apunts, una exposició de fotografies de Montserrat Sans a Roda de Ter.
Cap bona lectura de poesia no és gratuïta, perquè sovint en un sol vers s’hi condensa més experiència i gairebé m’atreviria a dir més saviesa de la que nosaltres hem estat capaços d’atresorar amb anys d’activitat mental. A més a més, però, el bon poema, la bona poesia, és una deu constant de reflexió.

1999

Publica el llibre Bon profit! Per molts anys!, amb il·lustracions de Carme Solé Vendrell, acompanyat d’un disc en què Toti Soler i Cinta Massip interpreten els poemes dels dos llibres.
La Universitat Autònoma de Barcelona el nomena Doctor Honoris Causa.
La Universitat de Vic celebra un col·loqui sobre la seva obra, el 17 i 18 de març.
Apadrina la inauguració definitiva del Teatre Clavé de Tordera, el 25 d’abril.
La Fundació Caixa de Girona li dedica l’exposició Miquel Martí i Pol, 70 anys, del 19 de març al 30 d’abril, al Centre Cultural de Caixa de Girona.
Es crea l’’Associació d’Amics de Miquel Martí i Pol amb la finalitat de dur a terme i promocionar tota classe d’activitats relacionades amb el poeta.

2000

El Parlament de Catalunya s’afegeix a la demanada d’una gran part dels ajuntaments catalans que es presenti la candidatura de l’autor a l’Acadèmia Sueca per al premi Nobel.

2003

Mor l’11 de novembre a la seva residència de Roda de Ter.

Fundació Miquel Martí i Pol
© Tots els drets reservats
fundació miquel martí i pol
fundació miquel martí i pol