«Pic-nic»

 

Pícnic

Na Caterina, que ara jau a l’ombra
i escolta el transistor, farà l’amor,
si Déu vol, aquest vespre,
amb el marit d’una amiga que passa
les vacances a un poble de la costa.

Na Caterina és progressista i pensa
que el temps, com els gelats, es fon de pressa
i que més val, si es pot, aprofitar-lo.

Fa una tarda feixuga com un tàlem
i ran de l’aigua xisclen les falzies.

Na Caterina s’ha adormit i ensenya
mig pam ben bo de cuixa. Hi ha xivarri
de criatures vora el riu i, a l’ombra,
gent que berena somnis amb tomàquet
ja fa vint segles.

Dorm, Na Caterina,
i ronca −o, ben mirat, potser sospira−
mentre el marit −el seu−, inalterable,
llegeix un llibre de cow-boys i fuma.

 

Viure el moment

El poema és un retrat de la societat del moment, en el marc d’un poble, Roda de Ter. Ens relata una part de la història de Na Caterina, probablement inventada (o potser no), que podria ser la d’una vilatana progressista “qualsevol”. El poeta fa servir paraules modernes com “transistor” o l’anglicisme “cow-boys” (i també el títol del poema “pícnic”), i ens mostra una societat revifada anys després de patir els estralls de la guerra. Hi fa bategar un “carpe diem”, unes ganes de viure i d’aprofitar el moment sense pensar en les conseqüències que podrien tenir els nostres actes impulsius fruit del desig, reprimit durant tant de temps de prohibicions i penúries.

És una tarda d’estiu, aquest espai del dia tan estimat pel poeta, i “xisclen les falzies”, meravellosa sinestèsia que es permet l’autor per contextualitzar el poema enmig de la narració de fets. Podria ser que les falgueres estessin animades per estar prop de l’aigua. Com la gent que gaudeix del temps lliure vora el riu. Na Caterina dorm perquè té la consciència tranquil·la i ni se n’adona, que ensenya un tros de cuixa. La por i el pudor han quedat enrere tot i que, malgrat les novetats i la societat canviant, hi ha coses que segueixen de la mateixa manera: “gent que berena somnis amb tomàquet, ja fa vint segles”. La tradició persisteix. I els canvis potser només són, de moment, aparents.

El poeta ens explica el que veia dient les coses pel seu nom i amb ironia, mostrant una societat que volia ser moderna però que encara estava condicionada per les aparences i per una certa hipocresia, sobretot als pobles. “Si ens besem pel carrer/ trontollaran les cases”, també va escriure el poeta en aquest mateix recull.

Per saber-ne més

Trobareu aquest poema inclòs en el recull d’El poble, escrit entre el 1956 i 1958. Tant El Poble com La Fàbrica són poemaris dotats de certa narrativitat. Moltes vegades el que prima és el contingut i no pas la forma o la mètrica dels poemes. En aquests reculls, Martí i Pol fa servir un llenguatge volgudament quotidià per expressar-se, fet que l’anticipa al realisme històric que imperarà properament a Europa. D’aquesta manera la comunicació amb el lector és molt directa i eficaç. Hi ha qui prefereix anomenar-lo realisme líric, ja que parla de coses reals i quotidianes i les eleva a l’esfera lírica a través de l’elaboració poètica. El poema va ser publicat a la revista Inquietud l’any 1965.

El llegat

El llegat Miquel Martí i Pol és propietat de la Diputació de Barcelona i gestionat per la Fundació Miquel Martí i Pol. Es conserva a l’espai Miquel Martí i Pol de la Biblioteca Bac de Roda de Ter.

Anna Miralpeix (una de tantes interpretacions possibles)

Fundació Miquel Martí i Pol
© Tots els drets reservats
fundació miquel martí i pol
fundació miquel martí i pol