12/12/2017

“Sovint tinc dubtes de si la fotografia em trasllada a la poesia o la poesia em porta a fotografia” Manel O. Company

Entrevista al guanyador del I Premi InstapoemaMMP 2017

Hem volgut entrevistar a Manel O. Company, Premi InstapoemaMMP 2017 que concedeix la Fundació Miquel Martí i Pol amb la col·laboració de la Fundació Antiga Caixa Manlleu i BBVA CX, per donar a conèixer el seu lligam amb la poesia i la fotografia.

FMMP_ Que t’aporta la fotografia?

M.OC_Per a mi la fotografia és molt important. Dedico tot el temps que puc a visitar exposicions, llegir llibres, anar a tallers, i participar en tota mena d’activitats de l’àmbit. Tot plegat em permet adquirir coneixements, desconnectar de la quotidianitat dels dies laborables i, sobre tot, conèixer persones meravelloses que comparteixen aquestes inquietuds.

 

Penses que hi ha un lligam natural entre poesia i fotografia?

Tal i com les entenc, per a mi son la mateixa cosa. De fet, sovint tinc dubtes si la fotografia em trasllada a la poesia, o la poesia em porta a fotografia. La poesia està en qualsevol lloc del nostre entorn immediat i de la mateixa manera que es pot transmetre mitjançant les paraules també es pot fer amb una captura fotogràfica. Cito a un dels personatges del “Petit Príncep” d’Antoine de Saint-Exupéry per il·lustrar el que intento expressar: Només s’hi veu bé amb el cor. L’essencial és invisible als ulls.

 

Què et va fer participar al premi InstapoemaMMP?

No vaig dubtar ni un moment quan vaig veure la convocatòria a les xarxes! Vaig pensar que era una iniciativa genial i engrescadora. Vaig gaudir molt durant el procés de llegir poemes de Miquel Martí i Pol, i escollir imatges per il·lustrar-los. El que no esperava en cap moment era que una de les meves fotografies seria la guanyadora. Ha estat una gran sorpresa i, evidentment, una alegria.

 

Primer va ser el text o la fotografia? Ens pots explicar l’obra presentada?

Primer va ser el text. Vaig passar moltes hores llegint poemes de MMiP. Tinc uns quants poemaris en format llibre de paper, i “Poesia completa” de la editorial “Labutxaca” en format electrònic. Però fent una recerca per les xarxes, vaig descobrir el poema “No em parleu de somnis” musicat per Rafael Subirachs l’any 1968. En aquell moment vaig recordar la fotografia que vaig fer a uns nens que semblaven estar escrivint un grafit sobre somnis a una paret. Eren molt petits per haver-ho fet ells… Però la fotografia per si mateixa es una mena d’engany. Una interpretació … Una metàfora.

 

Com entres al món de la fotografia i al de la poesia?

Estic absorbit per la fotografia des de ben jove. Encara recordo el que vaig sentir quan vaig veure per primera vegada la reacció del paper fotogràfic banyat en químics sota una llum vermella, a un taller que van fer al Casal de Joventut. Avui treballo pràcticament només amb càmeres analògiques, i revelo els rodets i les còpies a casa. La poesia va venir després. Sempre he estat aficionat a la lectura, però aquest gènere no era la meva preferència fins que, no recordo quan, algú em va regalar “Estimada Marta” de Miquel Martí i Pol per una diada de Sant Jordi. Avui pràcticament només llegeixo poesia. Tinc la sensació de tancar un cercle amb aquest reconeixement. Es per aquest motiu, que la meva alegria no es pot expressar en paraules.

Moltes gràcies, Manel. O Company!

 

 

Fundació Miquel Martí i Pol
© Tots els drets reservats
fundació miquel martí i pol
fundació miquel martí i pol