M. Dolors Coll Magrí, Premi de poesia Miquel Martí i Pol 2018.
Naix a Almenar (1960). Professora d’institut de Llengua i Literatura (1982-2016), amb el parèntesi d’un any a Londres (1988) i tres a Poznan (Polònia, 1989-1992) com a lectora de Llengua i Literatura catalanes a la Universitat Adam Mickiewicz, on tingué l’oportunitat de traduir poesia polonesa del segle XX en col·laboració amb Barbara Stawicka.
Autora del blog Col.lectiu VersArtil (2012-2014) i de l’audiovisual poètic La bava del caragol (2015), basat en el llibre En sordina.
Ha publicat els llibres de poesia Rés a mida (2000, Pagès Editors), Niu en blanc (2003, Pagès Editors), En sordina (2015, Editorial Meteora) -que integren la trilogia Terrestrès-, Rostoll (2014, Godall Edicions) i Corpuscles (2017, Godall Edicions). El còdol i els seus cercles (2019, Pagès Editors) i Mals pensaments i altres animals de companyia (La Garúa Editorial-Tanit) són les seves dues darreres obres publicades.
Ha participat en recitals col·lectius i personals. Viu a Sant Cugat del Vallès.
Què trobem dins el poemari «El còdol i els seus cercles»?
Els impactes, els escarxics, les ones concèntriques que provoca la pedra com una paraula llençada al riu, la seua expansió imprevisible. La constant transformació. Els caires que són part de realitats múltiples i canviants.
Com vas començar a escriure poesia i quina ha estat la teva trajectòria dins el món poètic i/o literari?
M’ajudava a gestionar els sentiments a l’adolescència, a reflexionar sobre el món i les seues contradiccions i a reivindicar-ne el que creia just.
Pels volts de l’any 1977 amb uns veïns d’Almenar vam tirar endavant la revista local i periòdica La barana del fossar. A la Facultat de Lleida, una colla d’estudiants vam publicar la revista literària La Higiènica. I pas a pas vaig anar aprofundint el conreu de la poesia, una constant, vital.
De resultes d’això, pel camí queden intents fallits i alguns llibres publicats.
Com descriuries la teva manera d’escriure poesia? Alguna peculiaritat?
Diria que el poema sovint em sorgeix a partir del que considero una revelació íntima, una sacsejada. Després faig per depurar-lo, muscular-lo. A vegades potser en excés, amb massa zel i tot, contraproduent.
I alhora confio que sigui el propi llenguatge poètic, la seua particular dinàmica, que m’impulsi i em creï espais imprevistos i d’estranyesa on emmirallar-me.
En qualsevol cas, la intenció és recuperar-hi la meua veritat, esclarir-la.
Quines són les fonts que t’han influenciat o inspirat per a escriure?
Crec que no soc gaire conscient de les fonts.
Quant a la poesia, m’agrada molt diversa sempre que hi pugui tornar indefinidament, que entronqui amb el que em vertebra. I suposo que és just aquesta poesia la que m’ha influenciat.
En algun cas, la influència és molt evident. Així, el llibre En sordina parteix de la tradició de l’haiku.
Com veus el panorama poètic del nostre país actualment?
Em sembla molt fructífer. I a més, existeixen plataformes i iniciatives amb voluntat de donar-lo a conèixer.
Tot i així, a vegades tinc la impressió que la poesia i la visibilització que se’n fa no es corresponen amb prou equilibri, i que factors extraliteraris es prioritzen per davant de la veu poètica.
Podeu comprar El còdol i els seus cercles aquí.
