Jaume Cases i Mas, 54 anys, nascut a Premià de Dalt. És llicenciat en Ciències de la Informació per la UAB. Després de quinze anys d’exercir de periodista i gestor de mitjans de comunicació, des del 1999 abandona els mitjans de comunicació i s’incorpora a l’administració pública com a gestor, havent treballat als ajuntaments de Vilassar de Dalt com a cap del Gabinet d’Alcaldia, Olesa de Montserrat com a gerent, Sant Cugat del Vallès, assessorant el Grup Municipal del PSC, i actualment és assessor de gerència i òrgans de govern en el Consell Comarcal del Maresme.
Com a escriptor va formar part del desaparegut grup literari de la Font del Cargol que aglutinava joves escriptors de Premià de Mar i de Dalt, (Maresme).
Conreant la poesia, a la dècada dels 80, va guanyar els premis literaris de la Puntaire d’Arenys de Mar, Vicenç Estarlich de Canet de Mar, i la Mostra Literària del Maresme. Després d’una aturada creativa de més de vint anys, recentment ha guanyat el premi de narrativa Vila de Dosrius 2015, Homilies d’Organyà 2015, Premi de Poesia Vila de Falset 2016, i recentment el Miquel Martí i Pol, de Roda de Ter 2017.
Jaume Cases va ser el guanyador de la 33a edició del Premi de poesia Miquel Martí i Pol, un premi dotat amb 2.500 € i la publicació de l’obra a la col·lecció de la Biblioteca de la Suda de Pagès editors, amb Ionqui [ara, El dictat de l’agulla], un recull de quaranta poemes en què l’autor reflexiona en clau poètica sobre la generació dels anys vuitanta que es va veure atrapada en el món de les drogues, una experiència que Cases va veure al seu voltant i que ara ha decidit explicar. El jurat va escollir el guanyador d’entre les més de quaranta obres que optaven al premi.
FMMP._Ens pot explicar des de quina perspectiva tracta el tema vertebrador del poemari?
He intentat explicar, des de la humil reflexió, i com a espectador implicat, l’afligiment i deteriorament progressiu que pateix el ser humà quan s’és addicte al consum de qualsevol modalitat de droga.
FMMP._ La segona persona del singular usada en els poemes mostra un observador que escriu des de dalt d’una atalaia i reflexiona sobre la condició humana o que ho fa des del racó d’un indret determinat, al costat d’una persona determinada? Podria parlar d’una experiència autobiogràfica o d’una experiència biogràfica?
No és una persona determinada sinó la suma de diferents persones del meu entorn geogràfic, persones conegudes, i que malauradament, han estat víctimes dels efectes d’una o altra droga. En aquest sentit m’atreviria a dir que són diverses experiències biogràfiques, viscudes al meu entorn, amb persones properes de la meva generació, algunes de les quals malauradament ja han mort, i d’altres que encara viuen, però arrossegant les greus seqüeles del consum.
FMMP._En quins paisatges ubiques els textos?
Els escenaris de cadascun dels poemes estan localitzats a l’Empordà, Delta de l’Ebre, Serra del Cadí, el Ripollès, i en major presència a Premià de Dalt. Són el teló de fons del principal fil argumental del poemari.
FMMP._Quan comença a sortir la seva poesia?
Té dues etapes. La primera de ben jove, a l’entorn del gran poeta Valerià Pujol i Bosch, i el grup literari de la Font del Cargol que ell va impulsar a finals dels 70, i que va aglutinar joves escriptors i activistes culturals com Pep Bras, Rafael Vallbona, Martí Rosselló, Antonia Grau, Jaume Llenas, Àngel Pagès, entre d’altres. La segona etapa la reenganxo vint-i-cinc anys després, el 2015 quan recupero temps per a mi i les ganes i la necessitat de tornar a escriure.
FMMP._Ha escrit «La rasa profunda de les veus callades». Al recull, posa paraula als silenci, a la desmesura humana?
Sí. Aquest vers, en concret, va més enllà de la reflexió del propi fil argumental del poemari. D’una banda pretén ser un homenatge a milions de víctimes, que són enterrades en rases o fosses, dels pobles que han patit holocaust i aniquilacions massives, i de l’altra és el meu homenatge particular al meu avi patern que –sembla ser per alguns testimonis que eren al front amb ell- va caure a la retirada de Figueres, però ni el meu pare, ni la meva família mai hem pogut esbrinar on és el seu cos.
FMMP._El Premi de poesia Miquel Martí i Pol què li ha suposat?
Curt i ras, deixar de ser un poeta inèdit, i també significa una enorme alegria personal i una motivació per continuar escrivint. A més, guanyar el premi Martí i Pol duu afegit el fet que, de jove, havia tingut la oportunitat de conèixer personalment a Miquel Martí i Pol, a través de Valerià Pujol. I de Martí i Pol, i de la seva extensa obra, també n’he quedat impregnat.
Gràcies, Jaume Cases, per l’entrevista i pel poemari.
