Hem fet córrer en Joan, en Cèsar i en Said durant quinze dies: que si cal penjar la lona identificativa de la Fundació, la placa commemorativa,  la placa de la façana, transportar la nevera, penjar els quadres a la paret, etcètera. Sí, tot és fruit d’una feina que cal reconèixer. Gràcies, brigada.

Perquè tot estigués a punt, hem pressionat els dissenyadors fins a l’últim moment. El desplegable sobre la Fundació és preciós, Natàlia; l’exposició permanent ha quedat molt ben impresa i encastada a la paret, Eloi i amics de Cassany; el disseny és vistós i ben aplicat, Lluís i Bàrbara. Les vitrines amb les primeres edicions han quedat «pintades» (que diuen), Jaume i Laura de Promida. Gràcies.

En un primer moment, havíem proposat una xocolatada popular. Vista l’onada de calor, vam improvisar i vam canviar-la per una «orxatada fresca». Fer aquests canvis a última hora implica un gir organitzatiu important. Gràcies, Anna, per la idea i per fer-ho possible. El servei de barra va ser imprescindible per alleugerir la calor. Quin traginar de neveres, sortidors de cervesa i caixes de refrescs, Ra i Anna. Gràcies per la paciència i per ajudar-nos a suportar millor la xafogor.

Els tallers que es van oferir són una mostra de l’oferta educativa de la Fundació. Van ser un èxit. Íria Roig, Sandra Lacruz, Caro Von Arend: gràcies per introduir la creació literària i artística i el gaudi per la poesia durant l’acte. També gràcies a l’Arnau Roca i l’Ester Serra d’Ocilúdic pel taller de punts de llibre.

Perquè els parlaments o la sessió de conta-poemes de la Caro arribessin a l’oïda de tothom és necessari un bon professional del so. Lluís Martí va córrer amunt i avall tot el matí. Ara per un parlament, ara perquè la premsa pogués connectar les desenes de cables que corrien per allà. En cap cas es va veure desmanegat; tothom era al seu lloc. Gràcies. No ens oblidem tampoc d’en Bernat, que a les vuit del matí ja desplegava les carpes i endollava les neveres. Gràcies.

Quina alegria i gresca porten les colles geganteres de Roda de Ter, L’Esquirol, Tavertet i del barri de Santa Anna de Vic! Les gralles van rebre el president amb una ambient festiu i alegre, i els gegants i gegantons el van acomiadar de la millor manera. Ens vau emocionar. Gràcies per venir i per fer-nos ballar i apropar la cultura popular a l’acte. Gràcies, Sara, per coordinar les colles i la corrua.

Va quedar ben clar que Miquel Martí i Pol és un poeta estimat. El grup de català de l’espai Activa’t feia dies que preparava el seu homenatge particular: volien distingir l’autor amb una corona de llorer. És una coronació molt especial que pocs l’han rebuda. Gràcies a tots; us va quedar rodó.

Núria, Irene, Raquel, Jaume, Maria i Anna dels Vespres Malgastats: vau ser la mostra que la poesia actual reconeix el poeta com a clàssic i referent. Vau cloure l’acte de la millor manera. Gràcies.

Per a les persones que no ho saben, la intervenció de l’Hble. Sr. Quim Torra, President de la Generalitat de Catalunya, l’Hble. Sra. Mariàngela Vilallonga, Consellera de cultura o l’Il·lm. Sr. Oriol Lladó, Diputat delegat de cultura de la Diputació de Barcelona, significa una organització de protocol que ni ens imaginàvem. Tots tenen un bon equip al darrere que va procurar fins a l’últim moment tenir-ho tot a punt: des de mantenir la seguretat dels espais (gràcies Mossos i Guàrdia Urbana municipal), fins a l’odre de cada un dels esdeveniments. Isabel, Oriol, Gemma, Jordi, gràcies per fer-nos-ho fàcil. Hem creuat converses a totes hores.

En relació als parlaments i a les visites oficials, us confessem que hem quedat ben sorpreses. Tant el Sr. Quim Torra, la Sra. Mariàngela Vilallonga o el Sr. Oriol Lladó van demostrar en tot moment una calidesa humana especial i una proximitat d’agrair. Les intervencions, en cap cas polititzades, van ser fetes amb amor a la matèria, a la literatura, i a la tasca desenvolupada. Ens van fer sentir importants. Moltes gràcies! També a Lluís Cerarols, Alba Camps, a Francesc Ten, als alcaldes vinguts de tot el municipi que ens vau ajudar en tot moment.

Als fills del poeta: quina joia sentir-vos parlar, Mariàngels i Jordi Martí. Ens vau fer caure les llàgrimes. Mirarem de transmetre als visitants totes les històries que vau explicar i la mostra d’amor que vau declarar obertament. Gràcies. Montserrat Sans: gràcies per acompanyar-nos i per aportar tants objectes a l’exposició i compartir-los amb tothom.

Als amics íntims de l’autor: Lluís Llach i Ramon Besora. Sabem que hi sou i que allà on aneu parleu amb respecte i admiració del poeta. Gràcies per venir!

Avui rebem molts missatges d’enhorabona i d’agraïment. Els diaris van plens de notícies de la inauguració. Tots hem invertit part de nosaltres perquè sigui així, però cal reconèixer la tasca de l’Esteve Camps i la Montse Verdaguer, entre d’altres. Gràcies.

Finalment, no es pot tancar aquest escrit d’agraïment sense parlar dels patrons de la Fundació que vau ser-hi, sense l’equip polític municipal que ha cregut en el projecte (els representats de cada un dels partits municipals) i, sobretot a l’alcalde, Albert Serra, i a la regidora de cultura, Cesca Costa, amb qui hem parlat gairebé cada dia per un motiu o altre relacionat amb l’acte). La figura de l’autor, com es va veure ahir, ultrapassa els colors.

Per últim, agrair a totes les persones que van venir a la festa i que en van formar part. La il·lusió de saber que fins i tot els amics valencians (Isabel!) que van fer la primera ruta literària amb nosaltres es van llevar a les quatre de la matinada per ser ben d’hora a la Fundació ens va emocionar de valent. Vam ser molts, vinguts d’arreu.

Ens sabria greu deixar-nos algú. Si ho fem, disculpeu-nos o envieu-nos un missatge privat perquè, amb bona voluntat, us introduirem de seguida. Una festa d’aquestes característiques és fruit, com veieu i queda demostrat, de l’estima i la feina de tots. Continuarem treballant per contribuir al llegat educatiu, social i cultural de poeta.

No vull tancar el text -ara permeteu-me usar el singular- sense donar les gràcies al director adjunt de la Fundació, en Roger Canadell, i a les meves companyes de feina: l’Anna Miralpeix i la Mercè Franquesa, que vau suar la cansalada perquè tot sortís com estava planejat.

Montse Caralt

Més: Adjuntem l’enllaç amb les imatges de l’acte. Són fetes per Eduard Morató. També volem agrair a M. Àngels Roviró les fotografies que va fer i que compartim a Facebook!