Entrevistem a Carme Ozcoz (KARMA.OZ), PREMI INSTAPOEMAMMP 2019

Quina és la teva vinculació amb el món de la fotografia?

Sempre m’ha agradat molt fer fotos i fa molts anys, quan vaig tenir l’oportunitat de comprar una reflex, la meva inquietud va anar creixent.   Però he de dir que mai, fins fa ben poc, havia fet cap curs ni estudiat fotografia, sempre ha sigut una afició, encara que cada cop m’agradaria dedicar més temps i qui sap si més endavant, fer alguna coseta relacionada …

Quin és el lligam entre la fotografia i la poesia, si creus que n’hi ha?

El lligam és l’art d’expressar. Jo veig la fotografia com una manera de fer poesia sense paraules.

En comptes d’utilitzar la sintaxi per comunicar i fer sentir, emocions, descripcions, estats d’ànim, sentiments … Els fotògrafs utilitzen la llum i la foscor. Amb la presència i l’absència de la llum, el fotògraf, amb una imatge, pot tocar-te ben endins. No hi ha dubte que té la seva part poètica. La fotografia digital, amb la possibilitat d’edició posterior, ha obert un ventall molt potent per fer poesia visual i adaptar la foto a allò que es vol transmetre.

En el cas de l’obra premiada, t’ha inspirat primer la imatge o el text poètic? Ens pots explicar com l’has concebut?

La primera inspiració va ser la imatge.

La vaig fer al setembre a Perpinyà, en el “Visa pour l’Image”, un festival de fotoperiodisme que es fa cada any a la ciutat. Era al Convent dels Dominics, a una banda de la sala hi havia tot el públic mirant les fotos exposades amb curiositat, entusiasme, molt xivarri i moviment entre la gent… I a l’altra banda, assegut en aquella paret inhòspita, com si res li pogués molestar, hi havia aquell home amb el seu llibre. Tranquil, ben ficat dins la seva lectura, immòbil… Em va fer pensar en com un és capaç de marxar de qualsevol realitat, ben lluny, per feixuga que sigui… La resta va ser molt fàcil de lligar, quan vaig triar algunes de les fotos per presentar al concurs, de seguida em van venir els bonics versos d’en Miquel.

Què et vincula amb el món de la poesia?

La meva percepció del món és molt emocional: necessito allò que em fa sentir. I la poesia, com altres formes d’art, sempre l’he tingut present,  sigui llegint-la o fins i tot en algunes ocasions m’he atrevit a escriure-la.

El vincle és la sensibilitat.

Què et va fer decidir de participar al Premi InstapoemaMMP 2019?

Sens dubte va ser Miquel Martí i Pol.

Abans del concurs ja havia lligat alguna fotografia amb poemes d’ell.

Sempre he admirat molt la seva capacitat de fer sentir, per mi és una brutalitat emocional i quan vaig veure aquest concurs vaig voler aportar, però mai vaig pensar a optar a guanyar. De fet, quan em vau avisar que jo era la guanyadora, no sabia ni quin era el premi. Va ser fantàstic! Una experiència que recordaré sempre!

Moltes gràcies per tot el que m’heu aportat.

Moltes gràcies a tu, Carme!