M’agrada crear imatges amb les paraules. Poetitzar escenes quotidianes. Escric relats poètics que dibuixen imatges. De la mateixa manera m’agrada captar imatges que escriuen poemes, ja sigui a través de la fotografia, ja sigui a través de la il·lustració.
Durant el confinament la meva filla Tatu estava avorrida i es va posar a netejar els vidres. Jo treballava amb l’ordinador a casa i en girar-me vaig veure la seva imatge darrera el vidre i les gotes del netejador lliscant avall. Em va semblar una imatge molt bonica. Un parell d’anys després vaig veure en algun lloc, no recordo on, l’anunci del premi instapoema de la Fundació Miquel Martí i Pol. Vaig treure del prestatge els llibres de Miquel Martí Pol i vaig seleccionar aquells que em van captivar i que em conectaven amb fotografies que ja tenia fetes. I no vaig tenir cap dubte que la petita Tatu representava fidelment la petita Elionor.
Les paraules per si mateixes ens transmeten històries, sensacions, imatges… Les imatges per si mateixes ens expliquen històries i ens transmeten emocions. Acompanyar les imatges amb paraules o les paraules amb imatges és un valor afegit, et permet jugar amb les dues arts, et permet fer connectar dos mons que poden ser independents o poden complementar-se.
Em vaig presentar al Premi InstapoemaMMP per pura casualitat, tal com he comentat abans. Sovint em presento a concursos de relats curts i contes, i algun premi he guanyat. És una manera de donar sortida a allò que fas i tenir un reconeixement si és el cas.
