Quina és la teva història amb la poesia?

Des de ben jove vaig començar a llegir poesia i a valorar-la com a mitjà de creació i d’expressió. La força de la poesia em va captivar, la manera en què ens permet  condensar pensaments, reflexions o bocins de realitat, en què ens permet jugar amb el llenguatge i explorar-lo. Després d’aquest procés que podríem anomenar iniciàtic va venir la descoberta de múltiples i variades veus poètiques, van arribar els sonets de Shakespeare, els paisatges bromosos de Wordsworth i de Coleridge, els poemes metafísics de John Donne, i molt més a tocar els cal·ligrames de Papasseit o els sonets de Foix. Van venir, en definitiva, tot un cúmul de tradicions diferents que volien trencar amb les anteriors, i que llegia amb avidesa. Curiosament, tot i haver-me endinsat en el món de la poesia a través dels clàssics, llegeixo molta poesia contemporània. Per sort, en l’actualitat, a diferència del que passava segles enrere, podem gaudir de moltes i molt variades veus femenines, fet que m’agradaria destacar.

No va ser fins fa aproximadament tres anys que vaig decidir-me a escriure poesia d’una manera més conscient i dedicada, tot i que penso que, d’una manera inconscient, ja en feia molt de temps, que n’escrivia. El 2022 va arribar Trencadissa, i al novembre el reconeixement del premi Martí i Pol, la qual cosa em fa molta il·lusió, ja que és tot un honor haver guanyat un certamen que s’organitza per mantenir el fabulós llegat poètic que ens va deixar, a banda de la seva enorme figura humana.

Què ens ofereixes a Udol i llop?

Per a mi Udol i Llop és un projecte molt maco que neix de la voluntat personal d’imaginar com hagués estat una existència anterior en contacte amb la natura i d’una manera molt feréstega, amb una concepció de la vida molt diferent de la que podem tenir en l’actualitat a les societats occidentalitzades, una vida lluny de la digitalització i de la sensació de tenir controlat el nostre entorn, de moure’ns en una aparent zona de confort. A Udol i Llop intento recrear mitjançant la narració en primera persona el relat d’allò que una dona a l’Europa del Nord i a l’era dels vikings troba al llarg de la seva trajectòria vital: amor, solitud, rituals, mort, maternitat, sempre posant un gran èmfasi en tot allò que l’envolta i que és, bàsicament i com he dit abans, natura. Per què una dona vikinga? Suposo que el meu interès es deu a la meva formació en llengües germàniques i a la meva passió per les cultures i tradicions nòrdiques. Quant a l’interès en la natura, penso que cada cop ens n’estem allunyant més, i que la necessitem per sentir-nos part d’alguna cosa que trascendeix l’ésser humà. Si observem un paratge natural amb el desig d’anar més enllà de la nostra convicció racional i ens deixem endur pels colors, els sons, les olors que ens arriben, els contorns d’arbres i plantes, el fet d’anar i venir d’insectes i ocells, crec que descobrim que no som sinó part d’un equilibri, d’un engranatge que malauradament està en perill.

Formalment, m’agradaria dir que Udol i Llop no pretén ser un poema narratiu ni un recull de narracions. He concebut els versos més aviat com conjunts de percepcions i sensacions que es van desgranant i  experimentant al llarg del poemari. Al final hi ha un cercle vital que intenta tancar-se però també continuar reproduint-se amb una trobada entre el passat i el present, entre la tradició nòrdica i la mediterrània.

Com descriuries la teva manera d’escriure?

És difícil definir la pròpia manera d’escriure, trobar patrons o trets comuns a allò que has escrit durant un cert període de temps, observar una certa evolució. Jo concebo cada projecte poètic com un tot en si mateix i en acabar-lo m’agrada sentir que d’alguna manera aquell cercle s’ha tancat. Sí que podria dir que  li dono molta importància a les sensacions que les imatges i el llenguatge emprat poden generar en el lector. Crec que faig una poesia força sensorial i, tot i que utilitzo el vers lliure, paro molta atenció al ritme del poema, a una certa música que penso ha d’impregnar el rerefons. Però també depèn, com dic, de quin objectiu t’estàs marcant amb un determinat projecte. No és el mateix escriure poesia de caràcter més social o de denúncia que, per exemple, poesia on la natura juga un paper molt important, com en el cas d’Udol i Llop.

Què t’inspira? Quins són els teus referents?

Quant a la primera pregunta, què m’inspira, diria que m’inspiren temes i situacions molt diversos. Quan esdevenen recurrents en el meu pensament és quan tinc la sensació de voler explorar-los i estirar el fil. És difícil defugir temes universals com la mort, el pas del temps, l’amor o el desig, però també m’interessen temes com ara l’abús del poder o la justícia social, o bé la descoberta d’un mateix a través de la natura, de la cerca interior, del silenci. Quan escric intento mirar de fora a dins i de dins a fora.

De referents en tinc molts, i seria difícil esmentar-los tots. Crec que tot allò que llegim i ens agrada ens acaba influenciant d’una manera o una altra, ni que sigui inconscientment. De la meva etapa de descoberta de la poesia em quedo amb el Poeta en Nueva York de Lorca, amb Papasseit, que ja he esmentat abans, i de la tradició anglosaxona que tan a prop sento amb els poemes d’Eliot. El meu primer poemari, Trencadissa, és de manera molt subtil un homenatge a La terra erma. De casa nostra no puc deixar d’esmentar Ferrater, Maria Callís o Antònia Vicens.

Com valores el panorama poètic del nostre país, actualment?

Avui en dia  s’està escrivint molta poesia, hi ha moltes veus diferents i molt interessants. També s’estan organitzant infinitat de recitals i projectes poètics que porten la poesia al públic i viceversa, la qual cosa és doblement interessant perquè la poesia va néixer per a ser dita i escoltada. Hi ha tota una generació de poetes joves que empeny amb força, però crec que també és important tenir un llegat de poetes amb una trajectòria consolidada, i segurament és aquest mosaic, aquesta amalgama, allò que enriqueix el substrat cultural d’un país. També és necessari mantenir vincles forts i significatius amb els creadors del País Valencià o des de les Illes, d’acollir-nos mútuament, per tal de mantenir la nostra llengua ben viva. Som portadors d’una llarga i rica tradició que hem de continuar nodrint amb la paraula.

El Premi de poesia Miquel Martí i Pol es porta a terme gràcies al suport de la Institució Puig-Porret, l’Ajuntament de Roda de Ter i la Fundació Miquel Martí i Pol.