«Ramon Besora, el poeta polifacètic. L’entrevista M. Carme Bernal». Aquest vídeo dona a conèixer les diverses facetes de Ramon Besora. Produït per la Fundació Miquel Martí i Pol (2026).
Biobibliografia de Ramon Besora[1]
Redacció de la biografia: Montse Caralt (FMMP, UVic).
Redacció de la bibliografia: Mercè Franquesa (FMMP).
Ramon Besora Oliva va néixer l’any 1946 a Cal Pedret de Peramola (Alt Urgell). El pare, Celestí Besora Llinàs (natural d’Organyà), primer va ser mestre de Montant de Tost, de Tragó, i després d’Oliana durant quaranta anys.[2] La mare, Ramona Oliva Serra, era originària de Peramola. Ramon Besora és el mitjà de tres germans. La gran, Josefina, es va fer religiosa i va estudiar magisteri, exercint de mestra. La petita, Maria Dolors, va estudiar Belles Arts i es va dedicar a l’ensenyament.
Als onze anys Ramon Besora va anar a estudiar al Seminari Conciliar de La Seu d’Urgell. Fruit de la seva vocació primerenca, Besora pretenia ser sacerdot missioner. Per aquest motiu, va continuar la formació a l’Instituto Español de Misiones Extranjeras (IEME) de Burgos, on s’impartia Teologia i Filosofia. Abans d’acabar els estudis, va agafar-se un any per reflexionar i veure món. Va buscar feina a Barcelona i va treballar-hi de controlador de càrrega i descàrrega de cereals al port. Combinava la feina amb la de corresponsal del Diario de Barcelona a l’Hospitalet. És en aquest moment, també, que s’implica en el Centre Social del carrer Campoamor, fins al punt que n’assumeix la direcció durant un període breu.
El contacte directe amb l’àmbit social de l’Hospitalet el fa prendre consciència que pot cooperar implicant-se en l’entorn immediat i abandona la idea de fer de missioner. Conseqüentment, Besora va tornar a l’IEME a Burgos per acabar els exàmens de Filosofia i tancar l’etapa.
Pel que fa els estudis, inicia un nou cicle emprenent magisteri a La Normal de Barcelona (curs 1970-1971), just acabada la mili a Sidi Ifni, l’any 1969 ―quan la ciutat d’aquest territori deixa de formar part de l’Estat espanyol. També s’incorpora a l’escola Acadèmia Cultura de l’Hospitalet de Llobregat, on exercirà de mestre durant uns anys. Posteriorment ho serà dos anys a l’Escola Aula de Barcelona.
Arrel de l’interès de Besora per l’actualització del món educatiu entra en contacte amb els moviments de renovació pedagògica: Rosa Sensat i Col·lectiu d’Escoles per a l’Escola Pública Catalana. A Rosa Sensat formarà part d’un equip de didàctica de llengua i literatura que procurava analitzar el treball que es feia a l’aula i així poder millorar la formació de mestres a través de seminaris i escoles d’estiu.
L’any 1976 un grup de famílies li van oferir de portar la direcció del centre Cooperativa El Puig d’Esparreguera, amb la voluntat d’iniciar un nou projecte pedagògic. Ramon Besora s’hi va avenir i va portar el timó del centre durant tretze anys (fins al 1988).
És en aquest període que impulsa la creativitat en els alumnes relacionant la literatura amb les arts plàstiques a l’aula, amb una dedicació especial a la poesia. De les primeres exploracions en aquest camp interdisciplinari en surt l’edició del conte col·lectiu Rondineta i Lleugera (La Galera, 1977). Paral·lelament idea el projecte d’apropament escolar amb un autor: Miquel Martí i Pol. L’experiència arrela a totes les classes de d’EGB amb el treball artístic i literari dels poemes «Primavera» i «Hivern» del poeta rodenc. El resultat del projecte es va presentar al propi poeta, a Roda de Ter, l’any 1977. Aquell contacte entre el mestre Ramon Besora i el poeta Miquel Martí i Pol va ser la llavor d’una amistat que perduraria tota la vida. El treball resultant d’aquesta experiència va ser l’inici d’una experimentació poètica que conduirà a l’edició dels llibres Primavera (Edicions del Mall, 1978) i Hivern (Edicions del Mall, 1978). El 1978 rep el premi Baldiri Reixac per les seves aportacions en el camp de la didàctica de la llengua com a mestre a l’escola El Puig d’Esparreguera amb motiu dels treballs sobre la poesia de Miquel Martí i Pol. Seguint aquest mateix camí, edita Rellotge de pagès (Edicions del Mall, 1980) i posteriorment El cavall encantat, prologat per Pere Calders (Edicions del Mall, 1985), un còmic col·lectiu que reproduïa la mateixa metodologia interdisciplinària que els projectes didàctics precedents, aquesta vegada partint de l’obra de Josep Carner.
L’activitat poètica va ultrapassar les aules amb l’eclosió en l’exposició Sarpingàlia: jocs de lletres i paraules (1986), que donava a conèixer el resultat d’un taller de poesia i creativitat, amb la col·laboració de Jordi Junyent, en què els alumnes van investigar les possibilitats expressives de diversos materials. L’exposició va itinerar per diversos municipis de Catalunya i va ser presentada per Miquel Martí i Pol.
Totes aquestes experiències queden descrites als llibres Poesia i escola (Barcanova, 1999) i Escola i Creativitat. Experiències Pedagògiques (Pagès Editors, 2003), reeditat per Rosa Sensat el 2025. Unes publicacions que entren de ple en la pedagogia i que mostren el perfil didàctic de Ramon Besora. Cal afegir a les publicacions d’aquest àmbit els llibres Del plaer de llegir al joc d’escriure (Eumo, 1986) i Créixer i llegir junts (Pagès Editors, 2020).
Fotografia: Ramon Besora i Miquel Martí i Pol l’any 1977. Fons fotogràfic Miquel Martí i Pol.
Retornant als anys 80, és evident que el lligam entre la literatura i els infants és el punt fort de Ramon Besora. Va ser autor de diversos llibres de text de l’editorial Barcanova; cal destacar, entre d’altres, els llibres de lectura L’arbre dels panellets, L’arbre dels turrons, L’arbre de la mona i L’arbre de les coques, publicats el 1981.
La connexió amb l’àmbit editorial amb la ideació de projectes el va anar atrapant mica a mica. Després de passar un any combinant la direcció del centre El Puig d’Esparreguera amb la tasca editorial fa el salt: li sorgeix l’oportunitat i s’endinsa en la direcció de l’editorial Aliorna ―creada l’any 1986 a Barcelona per Xavier Benguerel, Leopold Benguerel, Guillem Viladot i Ramon Pinyol i Balasch.
«Edicions del Mall, una editorial, que fins aquell moment només havia publicat poesia, va voler posar en marxa un segell dedicat exclusivament a la literatura per a infants i joves i em va proposar liderar el projecte. […] Finalment vaig decidir, amb certa ingenuïtat, dedicar-me plenament a aquest projecte editorial. I així va néixer Aliorna. Als tres anys, per raons diverses, vaig deixar l’empresa».[3]
L’any 1989, a la Fira del llibre a Bolonya, l’empresari editorial i mecenes cultural Germán Sánchez Ruipérez, fundador del grup editorial Anaya, va proposar-li la creació d’una editorial diferent de les que tenia el grup, i en surt Aura Comunicació, que no se centrarà només en la producció de llibres sinó que també s’especialitzarà en la comunicació cultural (exposicions, seminaris, etcètera).
Sota la direcció de Ramon Besora Aura Comunicació rep diversos premis: el Premi Critici in Erba a la Fira de Bolonya per la col·lecció Iris, amb textos de Miquel Obiols i Il·lustracions de Carme Solé (1992), el Premi Nit de l’Edició a la col·lecció de llibres Amb els cinc sentits, amb textos de Ricardo Alcántara (1993) i el Premi Internacional d’innovació a la Fira de Bolonya per l’obra Es diu cos de Pere Formiguera (1997). Besora, com editor, rep l’Octogone d’Honneur, atorgat pel Centre International d’Études en Littérature de Jeunesse de París (1993). L’any 1993 Aura Comunicació publica Parxís ortogràfic, el primer joc literari de Ramon Besora que donava a conèixer una proposta educativa que casava paraula i joc. La vessant de mestre de Besora es combinava, de nou, amb la d’impulsor de projectes educatius que ultrapassaven l’aula.
«És molt remarcable la contribució a la literatura infantil i juvenil que fa durant el període en què dirigeix Aura Comunicació. És un període marcat per la llibertat d’acció, on les propostes parteixen de la premissa de no posar límits ni autocensures. Com que el mercat editorial del moment és reticent a les “novetats”, i preveient que tal vegada no resultaria viable econòmicament, idea altres propostes que permeten fer possible la supervivència del segell. D’aquesta manera, gràcies a la creació de llibres objecte destinats a institucions i empreses i a les exposicions “Objectes impossibles” de Jacques Carelman i “Tintín”, aconsegueix finançar llibres i col·leccions tan reeixides, admirades i premiades com “Es diu cos”, “Amb els cinc sentits” o “Iris”, entre d’altres».[4]
El 1994 hi torna a haver un gir editorial en la vida de Besora, el mateix Germán Sánchez Ruipérez li va fer una nova proposta empresarial: la d’assumir la direcció general de l’Editorial Barcanova. Besora ho va acceptar.
L’any 1997 és nomenat president del Consell Català del Llibre per a Infants i Joves, entitat incorporada a l’IBBY (International Board on Books for Young People). En aquesta etapa de presidència Besora promou una actualització dels estatuts i de la denominació de l’organisme, que de Consell Català del Llibre per a Infants passa a dir-se Consell Català del Llibre per a Infants i Joves.[5] Manté el càrrec fins l’any 1999, quan Anna Gasol li agafa el relleu.
El 28 de setembre de 1998 es crea l’Associació d’Amics de Miquel Martí i Pol. Besora, amic íntim de Miquel Martí i Pol, n’és el president per voluntat i designació del poeta. Des d’aquell moment, l’entitat ha impulsat nombrosos homenatges i edicions sobre l’autor amb la voluntat de contribuir al llegat cultural del poeta.[6]
A principis dels anys 2000, dins del món del llibre i amb Ramon Besora com autor, neix una sèrie de llibres editats per Edebé, ideats amb la perspectiva del joc: Aprèn l’abecedari jugant (2002), Aprèn els números jugant (2003), Els meus primers llibres d’animals de la granja (2004), Què és? Què hi veus?: endevinalles, jocs verbals, enigmes visuals i jocs d’observació (2004) i Qui l’endevinarà? (2004).
En l’àmbit laboral, Ramon Besora és a Barcanova fins l’any 2004 quan, conjuntament amb el Grup Anaya, l’editorial s’integra al Grup Hachette. Fora de Barcanova, Besora crea Perspectiva editorial, que al cap de poc li compra el mecenes i empresari Sánchez Ruipérez; es crea, finalment, Perspectiva Editorial Aura Comunicació.
Durant la seva trajectòria professional Ramon Besora va formar part del jurat de múltiples premis literaris. Entre d’altres: Premi Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya, Premio Nacional de Literatura del Ministerio de Cultura, Premio Lazarillo. Actualment continua formant part del jurat de diversos premis.
Ramon Besora està tan familiaritzat amb els llibres adreçats a infants que, a poc a poc, s’inicia com escriptor amb el desenvolupament d’un estil propi que, amb el temps, arribarà a ser ben singular i distintiu. Primer amb narrativa: Contes del bosc i altres històries (Edebé, 2005). Va combinant les incursions al món d’autor amb les de pedagog, sense deixar de publicar eines en forma de llibre que puguin servir als infants a entrar al món de la paraula: Aprèn l’abecedari a les fosques! (Beascoa, 2006), Aprèn l’abecedari amb el ratolí savi (Edebé, 2006), Aprèn l’abecedari amb endevinalles (Beascoa, 2007), Què veus? de la A a la Z (Cercle de Lectors, 2007), Animals del món: per jugar, aprendre i divertir-se (Imaginarium / Cercle de Lectors, 2013) i L’arbre de les lletres (Baula, 2015).
És a partir de 2008, quan es jubila, que conrea a fons la carrera d’autor de volums dirigits als infants, amb la poesia com a gènere d’expressió majoritària ―mai deixant de banda la narrativa: El Meu llibre dels mesos de l’any (Baula, 2014). L’Ocell sense nom que volia ser rei (Pagès Editors, 2015), El Conillet que volia pa de pessic (Edebé, 2017), Zoo de paraules (Edebé, 2018) ―Premi Atrapallibres de 2020―, No tinc por! (Bambú, 2019), Un Zoo al cel (Edebé, 2019), Laberint roig (Barcanova, 2020), El Rei Granota (Edicions de 1984, 2021), Les Oques van descalces (Edebé, 2021), Els Iris (Joventut, 2022), Mitja closca de nou plena de pluja (Meraki, 2022) i Poesia tot l’any (Meraki, 2024). D’aquests volums, Els Iris va ser incorporat a The White Ravens 2023, la prestigiosa llista internacional de literatura infantil i juvenil feta per la Internationale Jugendbibliothek de Munich, que dona a conèixer una tria de 200 obres de 50 països diferents. Aquesta mateixa biblioteca de Munich, posteriorment va seleccionar un dels poemes publicats a Laberint Roig per incorporar-lo al seu calendari de 2024 en català i en alemany. I Poesia tot l’any va ser escollit a la Fira del Llibre de Bolonya ―pel públic del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (IBBYcat)― com un dels 35 millors llibres que es van editar a Catalunya l’any 2024.
Ramon Besora, a més de ser un escriptor prolífic, és un mestre convençut i mai deixa de trepitjar les aules. Exerceix la seva vocació pentinant el territori fent sessions a les escoles, unes dirigides als infants i d’altres per donar eines als docents amb l’objectiu de contribuir a apropar la poesia a la mainada, amb propostes pedagògiques i assessoraments de tot tipus. També fa xerrades dirigides a les famílies, amb el títol «Llegir i créixer junts», i a centres culturals i universitats sobre el seu gran amic Miquel Martí i Pol.
El juliol de 2021 Ramon Besora va inaugurar la Passejada poètica i musical en família a la vila de Térmens. El 27 de setembre de 2021 inaugurà una segona instal·lació pel Camí de les Fonts a la seva vila natal, Peramola. Aquesta passejada és el resultat del projecte de patrimonialització d’un itinerari literari marcat amb textos del mateix autor.
Paral·lelament, segueix amb la publicació de llibres-joc i de jocs de taula educatius (Què veus, eriçó? [Pagès Editors, 2021], Els comences a comptar? [Pagès Editors, 2022], La Lletra que tot ho canvia [Meraki, 2023], Juguem! Què veus de la A a la Z?: endevinalles visuals [Salòria, 2024]) i retorna al seu inici amb dues propostes de joc amb la paraula i la literatura: Comprensió lectora de textos breus: jocs de dòmino (Meraki, 2024) i Descoberta de l’abecedari i del llenguatge escrit: jocs de dòmino (Meraki, 2024). Amb La Lletra que tot ho canvia va rebre el Premi Crítica Serra d’Or de Literatura Infantil l’any 2024.
També publica llibres-objecte ―una de les passions que ja va conrear com editor―, ara ja com autor dels productes amb joies com El Conte del ratolí (Salòria, 2023), en edició limitada a 333 exemplars, o la proposta Assortiment poètic amb Birba (2024), en format capsa de galetes i en edició limitada, distribuïda a mestres i bibliotecaris que es dediquen a difondre la poesia entre els infants.
La literatura de Ramon Besora ha entrat al món escolar i actualment infants de moltes escoles d’arreu del territori llegeixen els seus textos i creen projectes que s’hi relacionen. Els seus poemes han estat musicats i se n’han fet cantates en molts centres. Cal fer una menció especial a l’Escola Municipal de Música Robert Gerhard de Valls que, conjuntament amb diferents escoles de la comarca, els anys 2020, 2022 i 2025 van celebrar la seva Xilofonada anual tocant i cantant poemes de Besora, musicats per Rosabel Bofarull. Així mateix, els alumnes de l’Escola de la Concepció de Barcelona i de l’Escola La Gleva de Les Masies de Voltregà van musicar molts dels poemes de Besora, oferint recitals a les famílies.
Els últims llibres publicats a dia d’avui són Un Metre d’històries de metre (Meraki, 2024) i Moixerò, el gat que volia conèixer animals del món (Meraki, 2025). Actualment forma part de la Llista d’honor de la Literatura Infantil i Juvenil (LIJ) catalana, una iniciativa de l’IBBYcat / Consell Català del Llibre infantil i Juvenil, inaugurada el 2022 amb 40 noms amb l’objectiu, entre d’altres, de contribuir a la construcció d’un patrimoni literari infantil i juvenil en llengua catalana.[7]
[1] Agraïm a Núria Castell Ariño i Ramon Besora totes les dades aportades per la redacció d’aquesta bibliografia.
[2] L’any 2024 Ramon Besora va donar les llibretes manuscrites de mestre del seu pare, Celestí Besora, amb les anotacions diàries de les activitats escolars del període que va exercir a Montant de Tost (1940, 1941) al Consell Comarcal de l’Alt Urgell amb la voluntat que serveixin per estudiar, en un futur, la història educativa de la postguerra.
[3] Extret de Besora, Ramon. «Creativitat en l’edició. De mestre a editor». Notes redactades per a la xerrada impartida a València durant les Jornades d’Animació a la Lectura (2016) . No publicades.
[4] Centelles, Jaume. «Ramon Besora Oliva» dins el Dossier Llista d’honor de la literatura infantil i juvenil catalana (p. 10). Vegeu el dossier a https://drive.google.com/file/d/1glMOsRYvVmXjxUErtHWFj1_CEfIqhjgC/view
[5] Informació sobre el Consell Català del Llibre per a Infants i Joves extreta de la pàgina web https://www.ibbycat.cat/qui-som/historia-i-memories/ [consultada: 4 de juny de 2025].
[6] Ramon Besora sempre ha mantingut, per voluntat de la junta, la presidència de l’entitat. L’Associació Amics de Miquel Martí i Pol va quedar incorporada dins dels Amics de la Fundació Miquel Martí i Pol l’any 2018.
[7] Es pot consultar la Llista d’honor de la LIJ catalana a https://www.ibbycat.cat/seleccions/llista-honor-lij-catalana/
PUBLICACIONS INFANTILS
PUBLICACIONS PEDAGÒGIQUES
LLIBRES DE TEXT
PUBLICACIONS EN CASTELLÀ
PUBLICACIONS INFANTILS
RECULLS
PUBLICACIONS PEDAGÒGIQUES
TRADUCCIONS AL BASC
TRADUCCIONS AL GALLEC
TRADUCCIONS A L’ALEMANY
TRADUCCIONS AL COREÀ
TRADUCCIONS AL RUS
TRADUCCIONS A L’ÀRAB
