Aina Rossinyol
@ainarossinyol
9è Premi #InstapoemaMMP2025
Biografia breu.
L’Aina Rossinyol és una biòloga i fotògrafa de natura de Catalunya. Des de petita ha sentit una gran curiositat per explorar el món natural, i això l’ha portat a viatjar i fotografiar fauna en indrets molt diversos, des de l’Àrtic fins als tròpics, amb un interès especial pels ocells i els mamífers.
Utilitza la fotografia com una eina per generar consciència sobre la conservació i per reconnectar les persones amb la natura, mostrant la bellesa del món natural.
El meu pare va ser qui em va animar a llegir poesia d’en Miquel Martí i Pol i també qui em va parlar d’aquest concurs. Per això vaig recórrer al llibre que ja m’havia deixat fa anys, Tot és possible, un recull de versos, pensaments i paraules sobre l’esperança. Allà hi vaig trobar un fragment del poema Geranis que em va fer reflexionar i em va fer adonar de la simplicitat de la vida: “Que poc espai necessitem per viure i per comprendre”.
La fotografia va ser presa al port de Vardø, a la península de Varanger, a Noruega, un lloc espectacular per a l’observació d’aus. Les cases d’aquesta zona, de colors vius, donen molt joc per fer fotos.
Tot i que sovint quan fotografiem animals intentem evitar elements humans, incloure’ls de tant en tant pot ser molt interessant, ja que dona context i ajuda a explicar millor la relació entre persones, els animals i l’entorn.
El vers «què poc espai necessitem per viure i per comprendre» connecta molt bé en la imatge. A la fotografia es veuen tres gavinetes de tres dits compartint una mateixa finestra: un espai petit però suficient per conviure. Aquesta escena també transmet la idea que, sovint, els humans tendim a complicar-nos i a pensar que necessitem moltes coses materials quan, en realitat, amb molt poc ja podem viure, expressar-nos i comprendre el món.
Quan premo el disparador, busco capturar un moment que expliqui alguna cosa sobre l’espècie. Com a biòloga, penso que la fotografia, més enllà d’imatges boniques, és una eina molt potent per a la conservació. Ens pot ajudar a entendre el comportament de les espècies, els hàbitats on viuen i la seva relació amb l’entorn. És, doncs, una manera d’entendre la natura i també de despertar consciència sobre la importància de conservar-la.
Participar en aquesta bonica iniciativa ha estat un repte que he gaudit molt i que m’ha enriquit com a fotògrafa. Vincular una imatge amb poesia m’ha ajudat a veure les imatges des d’una perspectiva diferent, centrant-me no només en els detalls tècnics i en la vessant més científica, sinó també en les emocions i històries que poden transmetre.
Penso que concursos així són molt importants per mantenir viva la cultura, posar en relleu la creativitat i contribuir a preservar i difondre el llegat de poetes com en Miquel Martí i Pol.
Premi #instapoemammp2025:
