L’osonenca Raquel Santanera Vila (Manlleu, 1991) guanya el 36è Premi de poesia Miquel Martí i Pol.

El jurat del premi ha estat format per l’escriptora i crítica literària Lluïsa Julià, l’escriptor Antoni Pladevall, el poeta i artista plàstic Anton Carrera i el poeta Jaume Coll Mariné com a representant de Reduccions. Revista de poesia. Després de reunir-se, de forma virtual, el 29 d’octubre va considerar, havent fet la lectura atenta dels 77 treballs presentats, deliberar a favor de l’obra Reina de rates: crònica d’una època que va correspondre a l’autora osonenca.

De l’obra el jurat va destacar-ne la combinació de la tradició amb la modernitat, la veu capaç d’eixamplar els límits dels gèneres literaris i la gran diversitat de temes que presenta amb les rates com a fil conductor. Reina de rates: crònica d’una època reflexiona sobre la violència de la realitat simulant-la; en una realitat en què Santanera entén que hi ha una violència implícita en l’àmbit individual i comunitari i que s’expressa en discursos polítics, en assajos que reflexionen sobre la història, en les xarxes socials, en la nova creació d’ídols i fans, etcètera.

Reina de rates: crònica d’una època s’ha escrit en diverses fases i durant un període de gairebé tres anys, ja que els primers poemes són de principi de 2017 i, els últims, de final de 2019 en un moment prepandèmia.

A partir d’avui la Fundació treballarà en l’edició de Reina de rates: crònica d’una època perquè el llibre estigui a punt a mitjan 2021 i pugui aparèixer a la col·lecció La Suda de Pagès Editors. A més de la publicació del llibre, el premi està dotat de 3.000€.

Santanera ja és autora de dos reculls de poemes més: Teologia poètica d’un sol ús (Viena Edicions, 2015), que va obtenir el 40è Premi de Poesia Martí Dot de Sant Feliu de Llobregat, i De Robots i màquines o un nou tractat d’alquímia (El gall editor, 2018) que va merèixer el 7è Premi Pollença de Poesia.

«Rei de Rates s’utilitza per parlar d’un fenomen que passa quan moltes rates viuen juntes en un espai molt petit i això fa que hi hagi la possibilitat que les cues se’ls creuïn i nuïn. Aquest fet es produeix sobretot quan el lloc, tot i ser petit, està molt brut de sang, excrements o fang ressec que s’impregna a les cures dels animals i facilita que s’enganxin les unes amb les altres. […] També s’ha especulat dient que el Rei de rates és una rata que aconsegueix ser una autoritat per a les altres rates. Per exemple, pot aconseguir que li portin menjar o ser defensada quan hi ha un perill a prop. […] Trobar-se un Rei de rates està relacionat amb diverses supersticions i, sovint, és considerat com un mal presagi, en concret, de l’adveniment de plagues». ‘Heus ací’ com comença Reina de rates: crònica d’una època.