Joan Rotger Julià (Ciutadella de Menorca, 1995) viu a Barcelona, on desenvolupa la seva carrera com a músic i poeta. Actualment, codirigeix el grup de música Dahlia i el duet poètic-musical istme, alhora que col·labora amb el duet musical ÖLIVIAS. En els darrers anys, Joan ha recitat en espais i festivals singulars d’arreu del territori de parla catalana, ha publicat poesia en diverses revistes i ha participat en les residències artístiques Illes d’Art (Es Mercadal) i Faberllull (Olot), aquesta darrera amb l’artista visual Anna Irina Russell. El 2024 va publicar dos llibres de poesia: Interstici (Llentrisca Edicions, 2024), en col·laboració amb Anaïs Faner i Cecília Navarro, i Del color de les pedres que s’esmolen (AdiA Edicions, 2024), guardonat amb el Premi Gumersind Gomila 2024.
Recentment, ha obtingut el Premi de Poesia Miquel Martí i Pol 2025 amb l’obra Passadís avall.
— Quin món ens proposes al teu llibre de poesia Passadís avall?
Passadís avall és un llibre en el qual es va teixint, poema rere poema, un descens cap als límits de la identitat i l’existència pròpies. És un descens aquós cap a l’aïllament i la reclusió, fruit d’un malestar profund, que és el que aboca la veu poètica dins la pica, el llit, la gola i el foc. El llibre està dividit en dues parts asimètriques que dialoguen entre sí per trobar qualque dosi de comprensió.
— Esperes que els lectors sentin o reflexionin alguna cosa en concret després de llegir la teva obra?
No hi ha un objectiu premeditat darrere Passadís avall. Les obres arriben com arriben a cada lectora o lector. M’agradaria deixar un testimoni i fer costat:
servir de coixí o d’espatla per a qualsevol persona que estigui travessant una situació similar i que hi trobi unes paraules que l’ajudin a expressar allò que pot
arribar a costar tant. Intent dibuixar la comprensió com un passeig aspre, penombrós i que no té un fi en si mateix.
— En general, què t’inspira? Quins són els teus referents? Quina és la teva manera d’escriure? Segueixes alguna metodologia?
Les veus referents són molt variades, mai he tingut un ordre o una línia concreta i constant. Podria incloure des d’Antònia Vicens fins a Miguel Hernàndez, passant per Vinyoli o Pizarnik. I altres com Sara Ahmed o Preciado. També bec bastant de la música i podria dir que la llibertat artística de Frank Zappa m’ha influït molt. Tampoc tenc una manera concreta d’escriure. Sí hagués de dir qualque cosa, podria dir que m’identifica una manera d’escriure que s’adapta a cada projecte. Crec que cada procés creatiu necessita una forma concreta de desenvoluparse, que s’adapti a allò que estàs cercant. Aquest llibre està escrit a la penombra, d’un rampell i sorgeix d’un excés. Altres projectes que he fet, faig o vull fer necessiten altres formes d’escriptura perquè simplement demanen un acostament diferent.
— Com valores el panorama poètic actual del nostre país?
Considero que el panorama poètic dels Països Catalans és ric en diversitat i qualitat. En general, existeix molta abundància de recitals, festivals i actes poètics arreu del territori, fet que demostra tant el vigor de les veus que activen el fenomen poètic com la predisposició a l’escolta per part del públic que assisteix a aquests esdeveniments. Així i tot, és tant necessari mantenir
aquesta bona salut —i mantenir-la en la nostra llengua que és atacada de manera constant—, com estendre la mirada poètica en aquest món que se’ns umpl de lletjor i violència, i que es torna acrític.
Foto de l’acte de lliurament dels Premis literaris, artístics i pedagògics el dia 9 de novembre de 2025, en el marc de les Jornades Miquel Martí i Pol.
A la foto: Sr. Pau González Val, diputat delegat de cultura de la Diputació de Barcelona, Sra. Montserrat Urgell en representació de la Institució Puig-Porret, Sr. Joan Rotger Julià, premiat, Sr. Toni Mas, alcalde de Roda de Ter i Sra. Mariàngels Martí, filla del poeta.
El premi rep el suport de:
