Nota biogràfica

Informàtic de professió, actualment jubilat. Aficionat a la fotografia des de ben jove, vaig començar capturant imatges en blanc i negre amb carrets analògics. Amb el temps, vaig explorar la fotografia en color amb diapositives, per documentar viatges i esdeveniments familiars. He fet cursos de formació en Centres Cívics de Barcelona i sobre història de la fotografia a la Universitat de Barcelona, dins el programa GaudirUB.

Procuro anar a exposicions fotogràfiques tant d’autors actuals com de consagrats i llegir articles i llibres sobre aquest art.

Vaig començar a publicar a Instagram un cop jubilat. M’agrada compartir les meves visions sobre exposicions, viatges, natura, concerts, teatre, escenes de carrer, etc.

A Instagram vaig començar a inserir fragments de poemes per donar més valor a algunes fotografies. Per això em vaig animar a concursar al premi, ja que Miquel Martí i Pol és un dels meus poetes preferits.

Què et va inspirar a triar aquest poema concret de Miquel Martí i Pol per participar al concurs?

A casa tenim uns quants volums de l’obra de Miquel Martí Pol, editats per Llibres del Mall. Quan ja tenia la imatge, vaig a començar la lectura dels poemes del llibre L’arrel i l’escorça i en el darrer fragment del poema «L’estiu» vaig trobar el que cercava. Parlava de la fi de l’estiu:

i que se’n va, també sobtadament,
una nit qualsevol de finals de setembre.

Em va semblar que la pluja, el cub i la pala abandonats, simbolitzaven molt bé aquest final d’estació.

Com vas idear la imatge que acompanya el poema? Hi ha algun significat o detall especial darrere?

La foto la vaig fer en una masia de Cambrils, el mes de setembre, un dia que va ploure molt . Amb les nostres netes estàvem mirant aquest espectacle de la natura. En acabar de ploure, es va formar un bassal molt gran d’aigua. Una pala i una ferrada de joguina van quedar abandonades i plenes d’aigua. Vaig fer unes quantes fotografies ja pensant que podria ser una bona imatge pel concurs.

Quins aspectes del poema vas voler reflectir o amplificar a través de la fotografia?

El sentiment de melancolia i del pas inevitable del temps que experimentem quan s’acaba una estació tan alegre com l’estiu.

Creus que Instagram pot ser una bona plataforma per difondre la poesia i connectar amb nous públics?

Sense cap mena de dubte. En l’era digital que estem inmersos, les xarxes socials són una gran eina que permet la difusió de la poesia i de la literatura en general. Crec que és un nou escenari per acostar la poesia als més joves.