Nota biogràfica

La Roser Cussó és una il·lustradora nascuda el 1991 a Barcelona. Ha estudiat Història de l’Art i s’ha especialitzat en il·lustració a l’Escola Eina. El seu procés creatiu implica intuïció, investigació i narració d’històries a través d’imatges on els colors vius i les textures hi són molt presents. A través de l’experimentació amb composicions i formes investiga noves expressions dins la disciplina. Actualment combina la seva pràctica artística amb la docència.

Què va significar per a tu rebre el Premi d’Il·lustració de Poesia de Miquel Martí i Pol?

Em va fer molta il·lusió el reconeixement, però sobretot em va fer molt feliç treballar amb la resta de mesos de l’any amb tanta llibertat i poder il·lustrar per primera vegada poesia des d’una vessant tan personal. A més, no havia tingut la oportunitat d’acostar-me a la poesia de Miquel Martí i Pol des de la mirada d’il·lustradora i això ha estat una experiència que he gaudit moltíssim.

Com vas enfocar la tasca d’il·lustrar poemes d’un autor tan reconegut com Miquel Martí i Pol?

Per començar a il·lustrar els poemes, em llegia el text unes quantes vegades. La primera vegada que me’ls llegia no buscava la imatge que el definís totalment. Però intentava buscar records en la meva pròpia experiència a partir de les seves paraules i així trobar connexions entre la paraula i el record. De fet, totes les imatges s’han anat construint en paral·lel, a base de rellegir els poemes una i altra vegada. D’aquesta manera s’han anat teixint les imatges tot creant una mena de vocabulari visual que apareixia a poc a poc.

Quin poema vas trobar més inspirador o desafiant a l’hora d’il·lustrar-lo? El poema et donava llibertat o tot al contrari?

Alguns poemes han estat més fàcils d’il·lustrar, suposo per la familiaritat amb la que m’han ressonat, per exemple el poema del mes de juliol. D’altres, han costat més de sortir i m’hi he hagut de barallar varis dies, és el cas del poema del mes de febrer.

En general he gaudit molt il·lustrant els poemes. En un primer moment, pensava que em seria molt difícil fer-ho ja que creia que per il·lustrar poesia l’havia d’entendre en la seva totalitat. Però he descobert que és tot el contrari; els poemes t’obren la porta a un món imaginari que està fora del teu control. Agafes els elements que t’interessen per construir la imatge i amb l’essència de les paraules que acabes de llegir acabes construint el teu propi món. La imatge que surt és el punt de trobada del món de Miquel Martí i Pol i el meu propi món.

Quins materials o tècniques artístiques has utilitzat per transmetre l’essència dels poemes?

El procés creatiu és una combinació de tècniques analògiques i digitals. M’agrada fer una primera part de la imatge amb llapis i acrílics i finalment i poso el color digitalment. D’aquesta manera les imatges queden molt personals i alhora vibrants pel que fa a la paleta.

Què t’agradaria que el públic percebi o senti quan observi les teves il·lustracions combinades amb els poemes?

M’agradaria pensar que les persones que observen el calendari penjat a casa seva tenen aquest moment del dia de viatjar a dos mons tan diferents però tan complementaris: la poesia i la il·lustració. M’imagino el calendari com una finestra a la paret que convida a acostar-s’hi per saber què està passant allà dins. I el públic hi entra uns segons per desaparèixer del seu dia a dia i tornar amb una petita experiència que no el deixa indiferent.