Nota biogràfica

Des de petit he tingut interès per les expressions culturals i artístiques, i en la comunicació. He fet durant molts anys ràdio i diferents cursos d’escriptura i de treball actoral. Vaig estudiar el Grau d’Estudis Literaris a la Universitat de Barcelona i soc dels que pensa que l’art ens fa millors persones.

Com descriuries la teva trajectòria com a dramaturg? Destacaries algun moment significatiu?

A mi el que m’agrada és el teatre, en les seves diferents vessants. Vaig començar a fer teatre de petit, després em vaig engrescar a dirigir i més tard a escriure. És bo a l’hora d’escriure tenir l’experiència de l’actor i del director, perquè així tens una visió més àmplia del projecte. Pots saber més fàcilment que allò que visualitzes com a dramaturg serà versemblant com a actor, i alhora et permet pensar en qüestions com a director que a un dramaturg se li podrien escapar. El que és motivador i engrescador és anar assolint nous reptes i tenir ganes de provar, jugar i aprendre… el verí del teatre, com escrivia en Rodolf Sirera, és molt addictiu!

Quina va ser la principal inspiració per a l’obra guanyadora, Tres dies abans de primavera? Hi ha algun tema o missatge que volies transmetre especialment?

La dramatúrgia de Tres dies abans de primavera està inspirada en la biografia de la Charlotte Von Mahlsdorf. Ella va ser la inspiració. Des que la vaig descobrir em van atraure la seva tenacitat, la seva valentia i la seva lluita, com a home que es transvestia al Berlín de la Segona Guerra Mundial i defensava causes com l’homosexualitat i denunciava la violència masclista i els abusos de l’extrema dreta. Qüestions malauradament encara no resoltes en la societat actual i que d’una manera o altra interpel·len al públic i evidencien que en temàtiques socials i de respecte cap als que no segueixen la norma establerta, encara hi ha molta feina a fer. Com diu la Charlotte, ha d’arribar el dia que rics i pobres, negres i blancs, homosexuals i heterosexuals puguem seure a parlar sense jutjar-nos. I poder riure, sense prejudicis. Aquest seria el missatge: ser fidel a un mateix i als teus ideals, siguin quines siguin les conseqüències.

Com vas abordar el procés de creació de l’obra? Segueixes alguna metodologia per escriure?

En aquest cas, primer calia fer un treball previ de documentació per poder decidir quins episodis de la vida de la Charlotte eren interessants des d’un punt de vista teatral. Un cop escollits, calia trobar el fil conductor que donés forma i força al monòleg, i llavors crear la trama, pensant no només en el text, sinó també en les didascàlies (accions, moviments, llums, música…), i escriure i reescriure. Sobretot reescriure.

Hi ha algun autor, peça teatral o moviment que consideris un referent en la teva escriptura?

Crec que tot el que hem llegit o vist, ja sigui una obra de teatre, una poesia, una pel·lícula, una cançó, una pintura o una ciutat, és potencialment inspirador i pot exercir en nosaltres una certa influència, de manera més o menys inconscient i significativa. Considero que és bo i important llegir molt i veure molt teatre; també el que no t’agrada, que t’ajuda a saber què és el que sí t’agrada i a forjar-te un criteri propi. Per sort, al nostre país hi ha i hi ha hagut molts bons dramaturgs i dramaturgues: Benet i Jornet, Belbel, Clua, Solà, Buchaca, Cunillé, Miró, Cedó… Sense oblidar els clàssics com Guimerà, Sagarra, Lorca, Shakespeare, Beckett, Txékhov o Ibsen. D’una manera o altra, som el que som actualment pels que ens han precedit. Per tant, també escrivim en funció del que hem llegit.

Què significa per a tu rebre aquest reconeixement, i què esperes que els espectadors experimentin en veure la teva obra representada?

M’ha fet molta il·lusió guanyar aquest premi, i celebro que el jurat valorés com a fet distintiu l’estructura de la trama i el llenguatge. I que veiés, més enllà del text, les diferents possibilitats escèniques que ofereix. És bonic i reconfortant saber que allò que has imaginat i gestat agrada, ja que en qüestions artístiques és fàcil pensar que allò que un fa potser no agradarà als altres o no despertarà interès. Sempre és gratificant que et valorin la idea, l’esforç i la feina. El reconeixement és una dosi important de motivació, una empenta per seguir endavant i plantejar-se nous projectes, i això sempre és bo.
M’agradaria que Tres dies abans de primavera sacsegés als espectadors, com ens està sacsejant a nosaltres en el procés creatiu d’assajos, en el qual estem immersos des de fa uns mesos. La Marta Culí n’és la directora, en Joan Casas el músic i la Sandra Fernández l’escenògrafa. Jo interpretaré la Charlotte. Estrenem l’obra el dia de Sant Jordi i el cap de setmana següent al meu poble, Sant Hipòlit de Voltregà, i a principis de maig l’estrenarem a Barcelona. Després tenim ganes de fer bolos i gaudir-la, ja que la feinada que ha suposat aquest projecte, des de la dramatúrgia a la posada en escena, mereix que tingui recorregut.
Sóc del parer que el teatre, com qualsevol altra expressió artística, a més d’entretenir ha de sacsejar, colpir, emocionar, commoure i fer pensar; i la història de la Charlotte té molts ingredients per aconseguir-ho, perquè la seva va ser una experiència vital intensa, d’acceptació i de superació, embriagadora.