FMMP: Què ens explica, la teva obra «Fem un cafè?»?

MS: Sóc amant de la comunicació honesta i sincera. M’atrapa i em captiva en qualsevol de les seves

formes, ja sigui a través del moviment, la parla, la música, l’escriptura, la fotografia o

l’arquitectura.

«Fem un Cafè?» parla sobre aquest motor vital que és per mi la comunicació. Barreja dansa, text,

i música en directe per donar veu a la importància que té la comunicació real dins les nostres

vides. Neixen d’aquesta els altres tres temes eix de l’obra: la soledat, l’amor i la bellesa. Parla

sobre les converses pendents. Sobre allò més íntim i més senzill, però que alhora a vegades tenim tant poc present.

L’acció transcorre al Toi et Moi, una cafeteria d’un poble de la Costa Brava. L’avi Jean Luc és

el propietari del local. La seva néta Yvonne se’n fa càrrec. Quan ella era petita, jugaven a observar la gent i a endevinar qui eren, quina relació tenien i què els passava. Avui, la néta li porta dues fotografies dels clients de la cafeteria a l’avi. I tornaran a jugar al joc que jugaven fa anys. Hi ha coses que no canvien: L’avi sempre ho endevina tot.

FMMP: Què et porta a escriure en format teatre?

MS: L’art per a mi és la forma d’expressió més plena. I viure en un món ple de canvis, fa que tingui la necessitat constant de crear per donar perspectiva, visió o zoom sobre una realitat present.

Des de petita sempre m’ha agradat escriure, i em divertia molt quan els deures eren escriure una redacció. Més endavant, durant la carrera d’actriu a l’Institut del Teatre, vaig començar a escriure escenes teatrals per les assignatures de dramatúrgia i literatura, i en graduar-me vaig decidir llençar-me a escriure una obra sencera.

La meva ment funciona a través d’imatges en moviment, idees, paraules, converses… i tinc la necessitat de plasmar-les en paper, per donar-hi vida.

De fet, és a partir d’aquest neguit creador que he format la companyia «e n t r i b u», un espai de comunicació, d’intercanvi i de co-creació. Un espai que trobi formes de travessar, i que parli sense embuts sobre el nostre present a través de la ficció. Barrejant els llenguatges de la dansa, la música i el text. Cada projecte serà format per un equip diferent, que esdevindrà la tribu d’aquell espectacle. «Fem un Cafè?» serà el primer espectacle de la companyia i el que reunirà a la primera tribu.

FMMP: Cultives altres gèneres literaris?

MS: Sí. La poesia és per mi la columna vertebral del meu món sensible a l’hora d’escriure. És capaç de captar l’instant més petit i donar-li una dimensió enorme. En llegeixo molta, i també n’escric. És potser per això que, quan escric teatre, la poètica sempre està molt present d’una forma intrínseca.

FMMP: Ens pots recomanar les teves obres de capçalera?

MS: El meu capçal del llit està ple de llibres de poesia. Entre ells «Voces Reunidas», d’Antonio Porchia, que vaig comprar en el meu últim viatge a Argentina. També hi és Gemma Gorga amb el seu «El desordre de les mans» i tota l’obra de Joan Margarit.

Ara començo el «Libro del desasosiego», de Fernando Pessoa. I respecte el gènere teatral, m’agraden molt les obres de Mcdonagh i de Neil Labute. Llegeixo també moltes obres

estrangeres, que em donen molta perspectiva i visió sobre el ventall teatral.

FMMP: I, ja per acabar, com veus el panorama del teatre català actual?

MS: El veig difícil. Els teatres públics arrisquen poc per projectes i companyies noves. Com a intèrpret és complicat entrar dins la xarxa teatral, sovint són sempre els mateixos que treballen als teatres principals de la ciutat. Costa trobar opcions, i hi ha molt pocs càstings oberts per a obres de teatre.

A falta d’oportunitats, cada cop neixen més companyies que fan els seus propis projectes i compten amb la seva pròpia gent, intentant trobar finançament allà on es pugui.