18/11/2020

Esther Osuna, Premi d’il·lustració de poesia de Miquel Martí i Pol 2020

El jurat del Premi d’il·lustració de poesia de Miquel Martí i Pol, format per l’il·lustrador Joan Subirana, l’artista Marta Ramírez, el professor de l’Escola d’Art i Disseny de Vic Xavier Moreno i la dissenyadora Natàlia González va reunir-se el dilluns 27 de juliol a la seu de la Fundació Miquel Martí i Pol de Roda de Ter i van deliberar, d’entre la vintena de treballs plàstics presentats, a favor de l’identificat amb el número que va correspondre a Esther Osuna, de Barcelona. Enguany, el jurat va destacar l’alta qualitat de tots els originals presentats i la dificultat per seleccionar-ne un.

Esther Osuna i Miró (Barcelona, 1976) va estudiar maquillatge a l’escola Stick ART Studio i exerceix de maquilladora des de fa vint anys. La il·lustració aleshores era una via artística més d’experimentació que la va portar a estudiar, més endavant, Arts aplicades al Mur a l’Escola Llotja i, finalment, Il·lustració a l’Escola de la Dona de Barcelona.

«Per al Calendari Miquel Martí i Pol 2021 he volgut generar per a cada mes de l’any espais suggeridors en els quals els personatges i els colors acompanyen la lectura de cada poema», ens diu Osuna.

Osuna ha guanyat el premi amb la il·lustració del poema «Balada» de Miquel Martí i Pol, un text que explica un instant d’una dona que treballa als aspis d’una la fàbrica. El poema forma part del recull La fàbrica i posa el focus d’atenció a una dona embarassada i a les condicions de treball que aquesta ha d’aguantar, sobretot a l’estiu «quan la fàbrica és un vesper». Sabem que Martí i Pol va inspirar-se en la fàbrica Tecla Sala, coneguda popularment com La Blava, per fer els poemes d’aquest volum, però que al seu torn aquests poemes expliquen i expressen les situacions dels treballadors i treballadores de qualsevol fàbrica.

Què et va suggerir el text, Esther? Ens podries descriure el teu treball en relació al poema? Com et vas plantejar d’il·lustrar-lo?

«El poema “Balada” em va emocionar des de l’inici. De seguida em va portar records dels meus avis i àvies, d’històries que explicaven o deixaven entreveure vides gens amables, de feina dura, sovint d’ambient irrespirable i dies plens de precarietat, on la felicitat quedava reservada als valents obstinats que agosarats s’atrevien a buscar l’alegria i a somiar en un futur millor fora d’aquelles parets.

El poema m’entendreix especialment en dos moments: primer, quan la protagonista s’escapa del seu present angoixant, tancant els ulls, i imaginant la pau i el consol que sent en recordar la seva llar. El segon, quan el poeta allibera el seu fill, que encara està per néixer, no d’un destí de feina dura, però si de la fatiga que suposa viure sense alegria, mostrant-lo com un ‘home desimbolt i senzill que no tem res’. Perquè potser hi ha l’esperança de creure que la felicitat no la limita ni l’estatus social, ni la duresa del fets.

 

D’aquest dos moments vaig escollir centrar-me en el primer, quan la protagonista s’autoallibera. Els seus records i desitjos la porten directament a la teulada de la fàbrica, on per un moment pot parar, respirar i agafar aire. Parada d’amunt la frescor del fum blau (element que viatja ràpid pel cel) sembla transportada també a través d’ell, el fum blau, i la porta a prop de casa seva que s’intueix, com un miratge, entre els núvols.

Els núvols de color mostassa representarien la calor espessa de l’estiu.

La protagonista es una silueta a l’ ombra, perquè podria ser qualsevol persona d’ aquella època amb les mateixes circumstàncies.

En una cantonada, sota, hi ha una petita porta tancada que parla del futur que està per descobrir .

 

La imatge final no va sortir a la primera, va ser el resultat de treballar un esbós inicial en el qual hi havia una protagonista que ocupava gairebé tot l’espai.

Somni, calor, parar, respirar… Van ser les sensacions que volia transmetre i poc a poc les xemeneies, el fum, l’espai, van anar guanyant protagonisme a la protagonista que finalment acaba destacant justament per la seva mida petita i la seva identitat a l’ombra».

 

Esther Osona ha hagut d’il·lustrar onze poemes més que, amb «Balada», protagonitzen el Calendari Miquel Martí i Pol 2021.

Hi ha hagut algun text amb el qual hagis mantingut una connexió especial?

«Tots els poemes que configuren aquest Calendari Marti i Pol 2021 m’han tocat d’a prop. La majoria especialment, però n’hi ha dos que podria dir que són els preferits. Un és l’”Hivern”. Per mi començar l’any amb aquest poema i haver-lo pogut il·lustrar ha estat un regal. Qui em coneix sap que estimo profundament l’hivern, el fred, la neu i la pluja; i malauradament cada any contemplo amb tristor i resignació com aquesta estació s’escurça. Durant el procés he pogut sentir-lo d’a prop i ha estat molt reconfortant.

I l’altre es “L’arbre“. Amb aquest poema la connexió va ser especial. Em resulta meravellós com Martí i Pol descriu la conquesta de la pau interna que és alhora pau i poder, presència i oblit d’un mateix, utilitzant una imatge tan potent com es l’arbre que neix de les entranyes. Tan  bell i poderós alhora.

Aquesta feina m’ha resultat un gran viatge per aquest món poètic d’on han anat sorgint totes les il·lustracions per aquest calendari».

 

Moltes gràcies, Esther!

Inserim l’enllaç per si voleu adquirir el Calendari Miquel Martí i Pol 2021. També el podeu comprar a les llibreries de Vic, Foster&Wallace, Muntanya de Llibres, Llibreria Anglada, Matter i la Llibreria Contijoch de Manlleu.

 

BALADA

La noia rossa que treballa als aspis
espera un fill per la tardor. Passeja
un ventre heroic i té els peus tan inflats
que s’ha hagut d’estripar les espardenyes.

Ara treballa amb pena i cada tarda
se sent mig defallir perquè a la fàbrica
l’estiu és un vesper. Quan l’aspi volta
li roda el cap i tanca els ulls: enyora
la quietud de casa seva, el càntir
d’aigua fresa i el balancí de boga,
la inefable tendresa del marit
que haurà endreçat la cuina i que medita
la pàgina d’esports d’algun diari
a la penombra del terrat, i el lent
passeig de cada tarda de diumenge.

La noia rossa que treballa als aspis
s’entendreix molt sovint i ploraria
si se sabés vençuda pel destí,
incapaç de girar l’ordre dels fets
que algú ha establert.

Quan vingui la tardor
tindrà un fill desimbolt i agosarat
que en fer-se gran serà, potser, paleta
i cantarà enfilat a les bastides
com un home senzill que no tem res.

La fàbrica-1959

Fundació Miquel Martí i Pol
© Tots els drets reservats
fundació miquel martí i pol
fundació miquel martí i pol