30/08/2021

Experiència didàctica d’Ester Borrull

La mestra Ester Borrull ens ha fet una visita a la seu de la Fundació i ens ha explicat que va tenir la sort de conèixer al poeta Miquel Martí i Pol i això va ser molt important per a ella.

Ens ha fet arribar un document amb algunes de les activitats que ha portat a terme durant diferents moments de la seva vida professional, per apropar el poeta i el seu món als infants. Ens explica: «Treballar en Miquel és senzill, tan senzill com la seva persona ho va ser sempre».

Les activitats estan pensades per a cicle infantil i primer cicle de primària i l’Ester les ha volgut compartir amb nosaltres per si poden servir d’inspiració per a futurs projectes.

«Jo soc mestra d’educació infantil i treballo quasi sempre amb edats de 3, 4 i 5 anys, però les activitats poden ser adaptades a altres edats i nivells.

Per últim, tornar-vos a agrair l’estada a la seu, per a mi va ser molt important perquè, com moltes persones que admiren a en Miquel, estic arrelada a la seva veu per a sempre».

Aquí us podeu descarregar les propostes en pdf: Ester Borrull document

A la foto, Ester Borrull durant la visita a la seu de la Fundació, amb el nino de fang de Miquel Martí i Pol que ella mateixa va regalar al poeta anys enrere quan va venir a Roda de Ter a visitar-lo, i que ara forma part de la col·lecció de la Fundació i està exposat a la seu.

Ulls de coloraines dibuixats pels infants:

Propostes didàctiques:

CONÈIXER AL POETA

Es bo poder apropar la persona d’en Miquel als nens i nenes com qui presenta a un amic, a un nou company. Com que la seva presència real és impossible, jo sempre ho faig a través del titella de fang (un igual, semblant, al que teniu a la fundació, que li vaig regalar el dia que ens vam conèixer), un titella ben màgic que ens parla a cau d’orella, molt fluixet i al que se l’ha d’escoltar amb molta atenció si el volem entendre.

Quan els alumnes entren a l’aula, el titella ja està preparat. La classe té els llums apagats i el titella està il·luminat per un focus de llum. Els alumnes seuen al terra, en rotllana sobre els seus coixins i de seguida, la curiositat els hi fa elaborar hipòtesis sobre qui deu ser, què fa allà, com es deu dir, per què té un llibre entre les mans (els nens són així), preguntes menudes que poden ser contestades amb el nostre ajut. Es crea un ambient tranquil, acaben de conèixer a un nou amic i volen saber més coses sobre ell. Entre tots i totes acordem que podem preguntar a casa i que demanarem ajut a les famílies per a buscar informació sobre en Miquel.

Durant els següents dies van arribant fulls, fotografies impreses, obres del poeta… s’espavilen a fer recerca a la biblioteca, a les llibreries, consulten webs, arriben fotocòpies de llibres dels cosins que van a l’institut. Aconseguim molt material que ens ajuda a elaborar respostes. Cada matí, dediquem una estona, en rotllana i amb el titella present, a llegir i mirar la informació que ens va arribant. A poc a poc, la mainada va configurant una imatge del poeta que ens serveix per a elaborar l’índex del nostre projecte. Així doncs, van sorgir aspectes a treballar com:

– Viu en un poble que s’anomena Roda de Ter. On deu ser aquest indret?. Cerquem en un mapa la població d’en Miquel. És a prop del nostre poble?. Busquem al mapa la nostra població. Aprenem a escriure el nom de Roda i el nom del nostre poble.

Observem fotografies de Roda de Ter. Ens adonem que posseeix un pont i un riu que dona nom a la població. Comparem i descobrim que on vivim hi tenim un riu que també dona nom a la nostra població i que, a més a més, el nostre entorn és ple de ponts. N’aprenem els noms i els visitem amb els pares i mares, després duem fotografies a l’escola. De molt jove va entrar a treballar en una fàbrica, es deia “La Blava”. Observem fotografies de la fàbrica de filatura de Roda. Mantenim una conversa sobre la feina que s’hi desenvolupa. Manipulem fils i diferents tipus de teles amb textures variades i despertem el sentit del tacte. Parlant parlant, arribem a la teoria que les persones quan creixem hem de treballar. Quins oficis tenen els nostres pares i mares?, ho descobrim i ho expliquem als companys.

– Va emmalaltir i va haver d’estar molt temps al llit, tenia moltes estones per a llegir i escriure. Què fem nosaltres quan no ens trobem bé?, en parlem. En Miquel llegia i escrivia, ens agrada llegir i escriure a nosaltres?, podem llegir els nostres noms, escriure paraules que aprenem i també coneixem moltes lletres.

– Té una malaltia que no el deixa caminar, les seves cames estan cansades i per això s’ha de desplaçar amb cadira de rodes. Coneixem una alumna a l’escola que es desplaça en cadira de rodes, ens visita a la classe, observem la seva cadira, ens explica com la utilitza i ens la deixa provar un per un. Què sentim?. És divertit una estona, quina ràbia xocar amb els obstacles. Prenem consciència de les dificultats de la nostra companya i de les d’en Miquel.

– Quan ens trobem cansats seiem per reposar, seiem en una cadira, en un sofà, en un balancí, en un banc, a terra…Observem aquests elements i en triem un per a dibuixar-lo. Ens trobem, de sobte, fent dibuix al natural de les nostres cadires, del sofà de la sala de mestres, del balancí que hem dut a la classe. Fins i tot ens animem a dibuixar la cadira de rodes de la nostra companya.

– És un avi i té nets. Nosaltres tenim avis i àvies. Portem fotografies seves a l’escola i les comentem. Parlem de com ens fem grans les persones, de la vellesa i expliquem amb alegria les activitats que ens agrada fer amb els avis, jugar, passejar, parlar, imaginar…ens agrada i tots coincidim en que els avis tenen molt temps i paciència i els pares, en canvi sempre tenen pressa.

– En Miquel escriu, fa lletres i explica les coses de manera molt bonica. Entre tots escrivim un poema per a ell. Triem parlar del mar, dels seus colors, dels animalons que hi viuen i…l’hi dediquem. També, de manera lliure i espontània, inventem versos. Som poetes? Comencem a entendre la feina d’en Miquel.

– Llegim versos del poeta i intentem interpretar-los:
“ Com que de sobte m’he fet vell i a penes em moc de casa, he decidit de vendre’m els ulls de coloraines que tenia per córrer món..” (Amb els dits ben oberts): Parlem del sentit de la vista, de la importància que adquireix quan una persona no es pot moure. Observem fotografies d’ulls de persones i d’animals. Dibuixem ulls de coloraines. Fotografiem els nostres ulls. Agrupem tots els ulls en un gran mural per absorbir amb la mirada tot el que es posi davant a contemplar-los. Pensem, doncs, que això és el que sent en Miquel a través de la mirada.
“ Aquí s’acaba el món, o tal vegada comença, i el llenguatge de les pedres és un recer misteriós i lúcid per repensar la vida i estimar-la” ( Cap de Favàritx): Manipulem còdols, els toquem, els acariciem, els freguem, escoltem com sonen. Ens parlen? Què ens diuen?. Pintem els còdols creant personatges. Juguem a parlar amb les pedres.
“tots els rellotges diuen que és l’hora justa del prodigi” ( no recordo de quin poema és): Observem diferents tipus de rellotges, els manipulem, parlem del temps, sabem què és?. Arribem a la conclusió que els rellotges ens ajuden a saber quan podem sortir al pati, quan hem d’anar a casa, el temps ens ajuda a situar-nos entre quan érem més petits i ara que ens estem fent grans. Parlem dels nostres records de bebès i acordem que durem a l’escola fotografies de quan érem bebès i alguns records que haguem conservat ( xumet, ninos…).
“si fossis terra creixeria en tu i llevaria fruits d’una rara dolcesa” (si fossis terra): parlem de la terra, ens agrada jugar amb ella al sorral del pati. Alguns avis de la classe tenen hort i coneixem alguns fruits que hi cultiven. Els fruits del vers d’en Miquel són estranys. Decidim elaborar un arbre amb branques que ens porten els avis i creem fruits blaus amb diferents materials. Un cop elaborats els pengem de les branques, són fruits estranys. També hi pengem paraules escrites, sentiments.

Aquests són alguns dels versos que vam treballar.

– En Miquel necessita escriure quan se sent trist, divertit i amb ganes de comunicar allò que pensa. Parlem dels sentiments. Què ens entristeix? Què ens fa somriure? Què ens fa pensar? Què ens fa por? Què ens anima?. Ens fem fotografies amb diferents expressions facials que representen el nostre estat d’ànim.

– Fa molts anys que va néixer. Aviat serà el seu aniversari. Decidim confegir-li un pastís amb espelmes i li cantem una cançó des de l’escola. Segur que estarà molt content.

ARA QUE CONEIXEM AL POETA, ESCOLTEM ELS SEUS POEMES

Acostumar-se cada dia a escoltar el pensament d’en Miquel en la meva veu no va ser difícil pels nens. Adoptaven una postura còmoda, a terra, preparaven les orelles, feien silenci centrant l’atenció en el titella acompanyat d’una petita llum. Tancaven els ulls, imaginaven. Lectures a ritme lent, pausades, cada dia una mica abans de començar la jornada. Ho vam convertir en un hàbit més, si algun dia me n’oblidava, m’ho demanaven: “Ester… que no llegim a en Miquel?”. Recordo gratament el dia que vam llegir “El poema”, quan vaig acabar es va crear una conversa:

. Parla del poble, és de nit.
. És al terrat
. Potser ha pujat a estendre la roba
. Noo, no pot caminar
. L’han ajudat
. Està assegut en un balancí
. Com el que vam dibuixar l’altre dia!
. Parla fluix
. És que és de nit i no es pot cridar
. Nooo, parla fluix perquè està malalt
. No parla, està llegint
. Que no, que ell escriu
. Hi ha llençols al terrat
. I les llums
. Es veuen les cases
. Es veu el poble
. I també un pont.

Així ens vam habituar a reflexionar. Cada dia una lectura. En vam fer moltes però potser la que més vam vivenciar va ser “El poema”. El vam representar plàsticament i vàrem elaborar una instal·lació que, posteriorment van poder visitar les famílies.

Vam sortir a passejar pel nostre poble, agafant els estris de dibuix, fustes per a recolzar els fulls i els llapis. Mirades obertes, atentes. Vam fer dibuix al natural de les cases que observàvem.

Vam estampar, sobre un gran mural, blaus foscos i vam llençar farina sobre la pintura per a crear un cel estelat. En l’horitzó hi vam enganxar les cases que havíem dibuixat i pintat.

Vam pintar amb colors coures i grocs, elaborant el terra d’un terrat, simulant rajoles que un cop seques, podíem trepitjar.

Vam escriure “El poema” en un llençol i el vam estendre en el nostre terrat particular.

Vam confeccionar un Martí i Pol de mida natural i el vam seure en el balancí que teníem a l’escola. Li vam posar el seu llibre entre les mans.

Ens vam fer fotos un per un asseguts al balancí, amb el llibre, simulant que érem en Miquel (vam riure molt).

Vam enregistrar les nostres veus recitant els versos d’en Miquel en veu baixa i també en veu forta. Després ens escoltàvem. Vam decidir incloure les gravacions a la instal·lació.

Vam enviar-li el nostre projecte. Els nostres treballs van viatjar cap a Roda de Ter per correu certificat. Com que volíem fer-li un petó al poeta, ens vam pintar els llavis i vam besar un full que també li arriba.

Vaig rebre una trucada d’en Miquel. Ens comunica, a través de la Montserrat que està molt content i emocionat.

Nosaltres sí que ens vam posar contents, de saber que li havia agradat molt!!!

Paral·lelament al projecte de la persona d’en Miquel, en l’àrea de visual i plàstica, vam engegar un projecte que es deia: “Dinem junts Miquel?” on vam treballar els poemes del Bon profit. Amb els poemes del llibre, vam elaborar la carta d’un restaurant, vam crear els plats amb diferents materials i vam parar taules al passadís de l’escola. Un cop tot preparat, ens va servir per a jugar entre nosaltres, podíem anar al restaurant i demanar el plat que més ens agradava.

Vam dibuixar cartells que publicitaven el nostre restaurant i els vam penjar per l’escola, així vam rebre la visita d’altres alumnes que volien menjar al nostre restaurant.

Més fotografies dels ulls de coloraines:

 

 

 

Fundació Miquel Martí i Pol
© Tots els drets reservats
fundació miquel martí i pol
fundació miquel martí i pol
Providing stacks are deep enough. poker 888 online help One thing every Polish player should be aware of is this. Play Now. ojo.net casino Play Now Sports and Casino. Chrome, Safari, Edge, and even gasp in horror IE. borgata online poker contact If poker is legal in the country where the App Store operates, mobile poker apps for real money can be offered. You can immerse yourself in different worlds depending on your mood. clinton casino Play at our featured online casino: Betfair. Play Now Exclusive Casino. casumo casino What do I do if I win a jackpot? When a player from the blinds decides to lead into you after just calling preflop, more often than not he will be holding a weak hand and bets in hopes of you will go away. chat online party poker Check out videos teaching you everything you need to know to start winning. Please enter your email address and we will email you a new password. game casino Each site has been handpicked by us following a thorough vetting process.