La Fundació Miquel Martí i Pol ha portat a terme un acte, un gest de respecte i d’agraïment, al poeta Lluís Solà (Vic, 1940). La pretesa d’aquest homenatge és dedicar un espai solemne en el marc de les Jornades Miquel Martí i Pol a un autor les lletres del qual heretem i, així, dignifiquem el poema de Miquel Martí i Pol «He heretat l’esperança», que diu: «He heretat l’esperança dels pares / i la paciència dels avis / i de tots dos / els mots dels quals ara em serveixo per parlar-vos». I continua: «Visc en un poble petit, en un país petit, i tanmateix, vull que quedi ben clar, que això que escric ho escric per a tothom…». La paraula, les paraules, de Lluís Solà, transmeses amb poemes i reflexions, esdevenen des de fa temps mots heretats dels quals el nostre país, la nostra gent, se’n pot servir per parlar. Així conservem la llengua i la riquesa que ens ha arribat de la nostra tradició literària passada, la usem en el present i la preservem per a les futures generacions. Heus aquí la intenció de  l’homenatge en la tarda de tardor del diumenge 12 de novembre, en una hora discreta i des d’ara estimada. Aquest 2017 és el primer any que la Fundació Miquel Martí i Pol homenatja a un poeta i ho ha fet amb una peça simbòlica, feta amb el mateix amor amb què s’ha organitzat la vetllada. És una obra de la ceramista Roser Oter, de Tarragona, que representa la relació de poesia i vida en un arbre que, com la paraula, arrela fins a les profunditats de nosaltres, identifica els paisatges, floreix, es despulla i reneix després d’un incendi.

Després d’una presentació afectuosa, Lluís Solà va pujar a l’escenari del Teatre Eliseu de Roda de Ter a recollir «l’arbre de la paraula», l’obsequi. Tot seguit, el poeta va fer un parlament sobre la importància de la paraula, de la poesia, que es va convertir en una lliçó magistral per a tots els espectadors. Solà va acabar la seva intervenció amb la lectura del poema «El poble» de Miquel Martí i Pol.