Entrevistem Núria Tomàs Mayolas, mereixedora del 5è Premi d’il·lustració de poesia de Miquel Martí i Pol.

Petita biografia

Vaig néixer a Barcelona l’any 1973, però visc a Vilafranca del Penedès des de ben petita. Sempre m’ha agradat dibuixar, m’ajuda a entendre el que m’envolta, a posar en ordre els pensaments, a imaginar-me altres realitats, a expressar el que sento. Actualment, combino la feina d’il·lustradora (http://www.nuriatomasmayolas.com/) amb la d’educadora en arts visuals al centre d’expressió plàstica a Zig Zag (https://zigzagplastica.com/) i, de tant en tant, escric ressenyes sobre àlbums i llibres il·lustrats que es publiquen a alguns setmanaris comarcals, com ara El 3 de Vuit (Penedès) o El 9 Nou (Osona). Si teniu curiositat per llegir-les, les podeu trobar a https://nuriatomasmayolas.blogspot.com/

Què et va fer decidir presentar-te al 5è Premi d’il·lustració de poesia de Miquel Martí i Pol?

Considero que és una convocatòria única que posa en valor la il·lustració amb relació a la poesia. També és una oportunitat per aprofundir en l’obra de Miquel Martí i Pol i afrontar el repte de traduir els continguts dels seus poemes en imatges suggeridores.

Què et va suggerir el poema proposat, d’Estimada Marta? Ens podries descriure el teu treball amb relació al poema? Com et vas plantejar d’il·lustrar-lo?

Per mi, el poema parla d’un desig i d’un amor poderós i infinit entre dues persones. Per il·lustrar-lo, vaig decidir crear dos personatges iguals, o molt semblants, de cap i ulls rodons i amb un nas-bec, com si l’un fos un mirall de l’altre. Tenen un cos ambigu que conté tot el que es va anomenant en el poema: un riu, la nit, un fil de llum, la lluna, un castell, els joncs, etc. Els dos cossos giren en una inèrcia que provoquen ells mateixos, un dinamisme estancat de forma circular. Podrien ser dos ocells, evocant l’amor fugisser i inefable, o bé dues serps, evocant la transformació de l’una amb l’altra, o bé, també, la cura de dues persones a través de l’amor.

Hi ha hagut algun text amb el qual hagis mantingut una connexió especial?

Si n’hagués de triar un, aquest seria «El poema» (El poble, 1956), que en el calendari es troba al mes de febrer, però, de fet, tots els poemes i textos em van atrapar. Abans de començar a il·lustrar cada poema em vaig capbussar en cadascun dels llibres als quals pertanyen, per contextualitzar-los, buscar el to emocional de cada recull, escoltar quin és el missatge de fons, els pensaments de l’autor.

Tens un estil molt personal. Al calendari hi ha algunes formes que es van repetint. Com t’has plantejat el projecte?

Les il·lustracions del calendari les vaig plantejar sempre pensant en el conjunt, és per aquest motiu que alguns elements es repeteixen. El fil conductor, present en gairebé totes les il·lustracions, és el personatge protagonista del poema d’Estimada Marta, de cap rodó i de cos canviant: ara és un riu, ara un mar dens, ara un laberint, ara la carretera, ara un arbre, ara un refugi, etc., contínuament es va transformant. Aquest personatge per mi simbolitza l’autor, en Miquel Martí i Pol, eix vertebrador de cadascun dels poemes i textos que formen part del calendari. També hi ha altres elements que apareixen en més d’una ocasió, com ara les barques, el balancí, el càntir, els diamants, el poble (Roda de Ter), el pont, etc. Em va semblar important emfatitzar aquest univers d’elements perquè els anava trobant, en la poesia de Miquel Martí i Pol, i hi vaig jugar una mica.

Com ho fas, per traduir les paraules en il·lustracions?

Quan afronto la il·lustració de poemes i textos literaris, no puc cenyir-me només al que diuen les paraules, sento que he d’anar més enllà, cerco significats més profunds. És per aquest motiu que per il·lustrar el calendari vaig necessitar llegir-me els llibres sencers, indagar en la biografia de l’autor, buscar les connexions del que expressa amb el que vivia o havia viscut. Em va ser molt útil llegir la correspondència de Miquel Martí i Pol amb Joan Vinyoli, Barcelona-Roda de Ter (ed. Empúries, 2014), on se sincera sobre l’acte creatiu, i les seves ponències recollides a ¿Què és poesia? (Ed. Empúries, 2000). Des del meu punt de vista, la il·lustració eixampla l’experiència lectora. Per tant, l’objectiu principal d’una il·lustració és, en primera instància, que prepari els lectors/es a llegir el poema, els predisposi, i, en segona instància, que els apropi als continguts de fons, de manera que un cop llegit el poema, amb la il·lustració al costat, hi puguin reflexionar. Treballo basant-me en conceptes i en allò que crec que pot establir connexions amb els codis visuals del públic lector. A partir d’aquí la il·lustració la construeixo decidint els elements que han d’aparèixer, quina és la tècnica que em sembla més apropiada, i quina ha de ser la paleta de colors, determinada segons què s’ha de representar, l’espai temporal on se situen els poemes, les emocions que es volen transmetre, etc. Finalment, plantejo la composició i ritme visual de cada il·lustració, sempre pensant en el conjunt.

A l’hora de crear, el poema t’ha donat llibertat o al contrari?

En l’ofici d’il·lustrar sempre estàs cenyida a un text, un concepte, una idea. Per tant, saps que treballes condicionada i has d’utilitzar les teves habilitats i coneixements per interpretar les paraules i transformar-les en imatges a través del llenguatge visual.

Ha estat, per a tu, una nova manera d’acostar-te a l’obra de Martí i Pol?

Sí, i tant! Per mi ha estat una redescoberta de l’autor, m’ha sorprès la coherència i profunditat de la seva obra, he après molt del seu esperit de superació, de lluita pels ideals, i de l’esforç per a entendre’s a ell mateix per tal de poder-se fer entendre als altres. Admiro com, a través de les paraules, Miquel Martí i Pol arriba a expressar, amb molta precisió i lucidesa, emocions i pensaments que, generalment, a la majoria de nosaltres ens costen molt de reconèixer i manifestar. Per mi, és com si, través dels poemes, ens donés les claus per obrir les portes del nostre interior, en aquest afany que tenia de fer-se comprensible i útil a les altres persones.

www.nuriatomasmayolas.com